Autor: XavierSerrahima
És l’economia, senyor Rodríguez Zapatero…!
Des del primer dia, un dels trets que amb més força han caracteritzat Rodríguez Zapatero ha estat la seva innata…
Ja la tenim aquí…!
Després d’anys i anys de reclamacions – i d’alguna rogativa a Montserrat – finalment s’ha aconseguit allò que sempre havia…
Carretero, la veu de la consciència
La memòria històrica ens mostra que gairebé no hi ha res que empipi més, en aquest món, que tenir ben…
Fets, no paraules
Des de fa alguns dies han anat proliferant per tot el país uns immensos anuncis – que coincideixen per pura…
Ara sí toca: les matrícules
Curiosament, sense que ningú s’ho esperés, i avançant-se a les pretensions dels seus benvolguts socis de govern d’ERC, ICV ha…
El valor de la paraula donada
Des dels inicis de la humanitat s’ha considerat que un dels trets que serveixen per a definir una persona com…
La llibertat ha arribat a Euskadi
Per fi ha arribat la llibertat a Euskadi. Per fi…! Després de tants i tants anys de totalitarisme ideològic nacionalista,…
La crosta nacionalista
Molt s’ha parlat – i, si tot continua igual, em temo que se seguirà parlant… – de les cèlebres declaracions…
La imatge d’Esquerra Republicana
Cal felicitar, amb tot el vigor i l’encoratjament que es mereix, l’actual direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb el magnífic…
El nazisme de les JERC de Terrassa
Enguany el premi Guillotina – que concedeixen des del 2004 les JERC de la ciutat a aquells que representen “la…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
