Autor: XavierSerrahima
Si que tenim la pell fina, a Catalunya!
Sense dubte, d’entre tots els habitants del planeta Terra, som els catalans i catalanes el que tenim la pell més…
Donem gràcies a l’Estat(ut) i III
L’article que publicaren a El país els que representen el passat, Felipe González, i el —teòric (per haver nascut en…
Donem gràcies a l’Estat(ut)II
A l’article signat conjuntament per l’injubilable Felipe González i la pretendent Carme Chacón que comentàvem l’altre dia —on tots dos…
Donem gràcies a l’Estat(ut)!
A hores d’ara fóra del tot absurd negar que la visió clarivident i universalista de dos espanyols val, almenys, per…
Josep Pla, heroi o traïdor?
Sóc conscient que amb l’afirmació que em proposo a fer a continuació m’arrisco a convertir-me en candidat a autor del…
Si no ens hi volen, ens n’haurem d’anar!
Des que el tan legítim i legitimat Tribunal Constitucional espanyol va decidir, sense cap mena de pressió ni de submissió…
Fets, no paraules: resolució unitària del PSC
Que al PSC, la fracció catalana del PSOE la manifestació del 10 de juliol li anava grossa ho va demostrar…
El dia després, i ara què…?
Aquesta és la pregunta que es planteja l’endemà de la més gran manifestació mai protagonitzada per la ciutadania catalana: i…
Un sol clam: nosaltres decidim
La més que multitudinària manifestació d’ahir complí amb escreix el seu propòsit fonamental: evidenciar que, en pensin el que en…
Defensarem l’Estatut!
Segurament, si tractéssim d’establir quin és el tret específic que diferencia un líder polític d’un que no ho és pas,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
