Autor: XavierSerrahima
ETA: una nova oportunitat balafiada?
El passat dia 8 ETA va comunicar a través del diari Gara que havia decidit “declarar un alto-el-foc permanent i…
El govern dels millors
Una de les promeses més repetides d’Artur Mas com a candidat la presidència fou la de formar un govern amb els millors:…
Joc net amb Terrassa.net
Cada any hi ha un parell de dies especials que es repeteixen immancablement: el dia de la salut («No ens…
Justícia colonial I
La justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides per tal d’assegurar-ne una total i…
L’AVE ens assenyala el camí
El sistema espanyol d’implantació de l’AVE ha posat de manifest, una vegada més, com ens errem alguns catalans i catalanes…
El Barça, més que un club?
Una de les raons per les quals els catalans i catalanes podem sentir-nos més o menys orgullosos que un club…
La prosa de Proust i Joyce
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James…
El PP a Catalunya puja o baixa
Una de les conclusions que s’ha extret en general del resultat de les eleccions del passat 28 de novembre ha…
Segueix així, Esquerra, segueix així…
En tots els àmbits de la vida, el primer —i ineludible—requisit per millorar és reconèixer els errors, tractar de superar-los…
Montilla i Psc: el tret per la culata
Tal i com ja vam comentar en un parell d’articles d’un any i mig enrere, les eleccions del 2006 convenceren…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
