Autor: XavierSerrahima
Resultats eleccions generals 2011: xifres ocultes
En aquest món nostre on cada dia s’imposa més una visió unidireccional i unitària de la realitat, res millor que…
Apologia de l’abstenció
La del 2011 ha estat una campanya diferent no tan sols per donar la impressió que per a les diverses…
Campanya electoral dels fets consumats
La del 2011 ha estat, sens dubte, una campanya diferent. En primer lloc, perquè l’invisible Rodríguez Zapatero no se li…
El programa ocult del PP
El PSOE —i el PSC, la seva submisa delegació territorial a Catalunya— s’han passat més de tres mesos repetint fins…
Primer els de casa?
Durant anys havíem cregut que era impossible rebre a la bústia quelcom més desagradable i ofensiu que el cúmul de…
I a sobre hem de callar?
Aquesta és la pregunta que ens fa des dels seus cartells electorals Joan Coscubiela, el flamant nou cap de llista…
El vídeo del PSC i la (poca)vergonya
Des de fa un temps, sembla que algunes formacions polítiques han convertit les campanyes electorals en una mena de «tot…
Debat sense Catalunya
El debat entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba demostra, d’entrada, el pobre concepte que tenen els espanyols de la…
Campanya electoral 2011 (I)
Altra volta ha començat una nova campanya electoral. En principi, la més prescindible i innecessària dels darrers temps: el Partido…
Peces-Barba ens obre els ulls
Sembla increïble que els catalans, assenyats i poc susceptibles com som, no acceptem la magnífica broma que ens féu l’excels…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
