Autor: XavierSerrahima
Club de lectura Llibreria Biblioteca del Districte 6: Un home que se’n va, Vicenç Villatoro
Dissabte, 16 de gener del 2016 a les 11 del matí Biblioteca del Districte 6 (BD6) Rbla. Francesc Macià, 193…
Crítiques literàries: l’ou o la gallina?
Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest…
Club de lectura de la Biblioteca del Districte 5: Locus, d’Antoni Gual
Dimarts, 12 de gener del 2016 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 5 (BD5) Ca. dels…
Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres
En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que…
Club de lectura Llibreria La Temerària: Memòria del buit, Marcello Fois
Dilluns, 21 de desembre del 2015 a 2/4 de 7 de la tarda a la Llibreria Temerària, C. Unió, 7…
Ànima llibre: Llibres per Nadal i reis / Viena Editorial
Divendres, 18 de desembre del 2015 a les 10 del matí Programa El Submarí amb la Mariona Tomàs, farem les…
Citacions literàries de Les nits blanques, Fiódor Dostoievski
* Un somiador […] no és una persona, sinó un ésser de gènere neutre. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció…
L’amor després de l’amor, a la Llibreria la Temerària
Dimecres, 16 de desembre del 2015 a les 7 de la tarda a la Llibreria la Temerària, C. Unió, 7…
Llibreria de guàrdia: Memòria del buit, Marcello Fois
Dimarts, 15 de desembre del 2015 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem de Memòria…
Club de lectura de Novel·la Negra de la Biblioteca del Districte 6
Dimarts, 15 de desembre del 2015 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 6 (BD6) Rbla. Francesc…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
