Ciutat sostenible…?

Lectures: 17

A Terrassa s’ha parlat a bastament d’aquesta nova i genial idea de l’ajuntament per a pacificar el transit: després de sotmetre-ho al seu sistema habitual de participació ciutadana, han decidit segregar un dels dos carrils del Passeig 22 de Juliol per a convertir-lo en exclusiu per a autobusos i taxis. Com acostuma a succeir, les opinions són contraposades. Ho hem pogut comprovar a les pàgines de l’Avui+ Terrassa, així com en la seva cada dia més popular versió digital (http://www.aterrassa.cat): carril bus o carril embús?

Tanmateix, no ho podem pas negar, podria ésser una decisió encertada: tot el que es pugui fer per a recolzar amb fermesa el transport públic, per a reduir la pol·lució i fomentar el progressiu abandonament del vehicle privat seria altament positiu… Ho seria… Ho seria…, si no seguíssim entestant-nos en començar la casa per la teulada! Ho seria si el nostre tripartit apostés realment per la sostenibilitat…

Ho seria…, si el batlle i els regidors viatgessin de manera habitual en transport públic, si fóssim de veritat capital – i no tan sols de l’atur…– i els intervals de pas dels autobusos no excedissin els vint o més minuts, si les interminables obres del metro del Vallès acabessin oferint un tren – directe a Barcelona, si fos possible – cada cinc minuts, si els carrils bicicleta fossin dignes del seu nom (i no pas una mena de performance multicultural diària entre vianants i teòrics ciclistes), si s’apliquessin reduccions de l’impost de circulació per als cotxes menys contaminants o per aquells que no sobrepassessin els 5.000 quilòmetres l’any, si no s’estripés el territori amb el Quart Cinturó, si s’acabés la vista grossa municipal que permet convertir els carrers – i els passos de vianants – més propers a les escoles en impunes zones de descàrrega de criatures a les hores d’entrada i sortida de les mateixes…

Ho podríem ésser, si volguéssim: si ens ho creguéssim, en comptes de limitar-nos a fer-ho veure!

divendres , 6 de març del 2oo9