Etiqueta: prescipció literària
Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
Segurament, una de les qüestions que es planteja més sovint en parlar de la història de Catalunya és la raó…
Hores angleses, Ferran Soldevila
Hores angleses, Ferran Soldevila Si deixem de banda els grecs antics —que culturalment parlant són els precursors de gairebé tot—…
La marca de l’aigua, Joseph Brodsky
La marca de l’aigua, Joseph Brodsky Que la novel·la és un gènere tan difícil de definir com de classificar ho…
Crònica d’un país, Josep M. Casasús
Crònica d’un país, Josep M. Casasús Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer,…
Pensar el territori, Joan Tort i Rosa Català
Pensar el territori, Joan Tort i Rosa Català A Pidiendo un Goethe desde dentro, Ortega y Gasset afirmava que “La…
Per una mort apropiada, Marc Antoni Broggi
Per una mort apropiada, Marc Antoni Broggi Que el cognom Broggi és sinònim d’una praxi mèdica i quirúrgica tan acurada…
L’enigma de la llibertat, David Bueno
L’enigma de la llibertat, David Bueno El dia que algun obscur buròcrata se li acudí la genialitat de segregar els…
Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski
Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski Per poc partidari que hom sigui de les generalitzacions i, amb major raó…
L’Holocaust espanyol, Paul Preston
L’Holocaust espanyol, Paul Preston Ara que el Partido Popular ha assolit una més que folgada majoria absoluta a l’estat espanyol,…
Joan Solé i Pla, Joan Esculies
Joan Solé i Pla, Joan Esculies Escriure història comporta encetar una lluita incruenta que malda contra l’oceà d’oblit que amenaça…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
