Etiqueta: prescipció literària
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet Només sé que no sé res El primer que cal dir quan hom es proposa…
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard Escola de pensament Tot i que les afirmacions (més o…
Califòrnia, Jordi Coca
Viatge cap a la realitat En un temps en el qual una bona part de les novel·les en llengua catalana…
Volar en cercles, John Le Carré
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial…
La prosa de la vida, Joan-Carles Mèlich
La prosa de la vida, Joan-Carles Mèlich Mosaic heraclità Amb els llibres de filosofia succeeix, pam amunt, pam avall, el…
El temps de les cireres, Montserrat Roig
El temps de les cireres, Montserrat Roig Els fruits malmenats Els aniversaris, encara que siguin tan tristos com el d’aquest…
El carrer estret, Josep Pla
La vida en un puny Tal com va el món, i amb el desinterès majúscul que les successives reformes educatives…
Els millors relats de Roald Dahl
Els millors relats de Roald Dahl Inesperada quotidianitat Segurament per causa de la incapacitat d’acceptar la validesa artística en més…
Leave a Comment on Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II, Rainer M. Rilke / Lou Andreas-Salomé
Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II, Rainer M. Rilke / Lou Andreas-Salomé
Companyia espiritual Ja vaig comentar en el seu moment que era molt recomanable llegir el primer volum de les cartes…
Les ones, Virginia Woolf
La mar ens parla En aquest temps de presses, on sembla que tot hagi d’ésser immediat i ràpid, on té…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
