Etiqueta: llegir
Citacions literàries de La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando (2)
* La ciència és una partida d’escacs amb el caos. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016,…
La riquesa d’uns quants beneficia tothom?, Zygmunt Bauman
Qui pregunta ja respon En aquest país nostre es publica tant —i, massa sovint, d’una manera tan indiscriminada— que correm…
De l’espiritual en l’art, Vassili Kandinski
Necessitat interior Que Catalunya és un país culturalment deficient —o, almenys, amb greus llacunes— ho demostra el fet que fins…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 6a sessió
Dijous, 2 de març del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
Llibreria de guàrdia: El llop estepari, Hermann Hesse
Dimarts, 28 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
Citacions literàries de La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando (1)
* Els viatges són balcons, jocs de mans. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 7)…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 5a sessió
Dijous, 23 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
Club de lectura Novel·la Negra Biblioteca del Districte 6: Independència d’interessos, de Marc Moreno
Dimarts, 21 de febrer del 2017 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 6 (BD6) Rbla. Francesc Macià,…
Llibreria de guàrdia: La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando
Dimarts, 21 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
El setè àngel, David Cirici
El setè àngel, David Cirici Les bones intencions De la mateixa manera que al país veí tenen no ja clar,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
