Etiqueta: literatura
Llibreria de guàrdia: La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando
Dimarts, 21 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
El setè àngel, David Cirici
El setè àngel, David Cirici Les bones intencions De la mateixa manera que al país veí tenen no ja clar,…
La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando
Ja no som el que era Sovint, en clubs de lectura, tallers literaris, tertúlies i actes similars et demanen com…
Llibreria de guàrdia: El primer amor, Ivan Turguénev
Dimarts, 14 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 4a sessió
Dijous, 16 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
El primer amor, Ivan Turguénev
El primer amor, Ivan Turguénev Aprendre a volar (no és fàcil) Parlar de la literatura russa del segle XIX és…
Ànima llibre: Molsa, Anna Gual / Neanderlife
Dijous, 9 de febrer del 2017 a les 12.25 del migdia, al Programa El Submarí de la conduït per…
Llibreria de guàrdia: Gabriela, clau i canyella, Jorge Amado
Dimarts, 7 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 3a sessió
Dijous, 9 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
Club de lectura de la Biblioteca del Districte 5: En caure la tarda, Jordi Coca
Dimarts, 7 de febrer del 2017 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 5 (BD5) Ca. dels Jocs…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
