Les paraules viuen a l’esperit. Assaig escollits, Virginia Woolf L’art literària Segons el meu (humil) parer, un dels majors problemes…
L'esfinx sense enigmes. Llegir poesia Cafè Central / Eumo Editorial assaig
"L’enfinx sense enigmes. Llegir poesia neix amb la voluntat, la raó i l’objectiu de desmentir la idea que la poesia és una art minoritària que tan sols s’adreça a uns pocs, als happy few stendhalians.
|
|
sensdir Cafè Central / Eumo Editorial poesia
"sensdir és un llibre de poemes breus, textos que fan reflexionar i que alhora són fruit de la reflexió sobre la poesia (i l’escriptura) i el silenci (i el buit), sobre el dir i el no-dir. Breus espurnes que ens poden il·luminar, que poden provocar perplexitat; que poden obrir camins a través dels quals el lector trobi la manera de confrontar o resoldre l’eterna dicotomia entre paraula i silenci."
|
|
Terra de mar Edicions Xandri novel·la
"Per això, la nostra tripulació mai no ronsejava ni allargava els vespres. Conscients que no érem més que la darrera baula —per a dir-ho en paraules del meu pare— d'una llarga nissaga de mariners i pescadors que havien forjat el caràcter del nostre poble. Per això demanàvem al Voltes que ens vingués a desvetllar, cada nit que el cel anunciés calma. Per això la Valenta mai no mandrejava i ens fèiem a la mar quan la llum del dia tot just s'imtuïa. Perquè ens sentíem hereus dels temps antics i volíem que la mar fos i seguís sent la nostra més cordial i venturosa amiga!" |
|
La vida que no vam viure El Gall Editor novel·la
"Se li acosta. Li agafa la mà. Per primera vegada des que és allí, ell reacciona, per més que sigui lleument, al seu contacte. D'entrada, un petit sacseig; després, una lleugera pressió; al final, una de ben ferma. Li agafa la mà tan forta com quan ella era petita, quan se l'enduia a perseguir coloms per la Plaça Vella, quan ell encara era el seu geni de la làmpada meravellosa, quan ell era el seu heroi, el seu únic, gran, invencible heroi, com si a través de la mà, del contacte pell a pell, volgués aferrar-se a la vida." |
|
Oceà d'incertesa Editorial Fonoll poesia
"Oceà d'incertesa és una llarga marea que cal recórrer seguidament (els poemes no porten títol i es presenten en minúscula) per copsar-la com un sol cant. Des d'aquesta perspectiva, el dir-nos poètic de Serrahima esdevé universal, intemporal —heus aquí la modernitat d'aquests versos— perquè opera com a clam que convida a passejar pel nostre flux interior." De l'epíleg de Laia Llobera |
|
Lleu batec Curbet Edicions poesia
"El lector té a les mans un llibre savi, reposat, breu. De lectura plaent, el "lleu batec" que traspuen els textos condensen un dir que defuig missatges blans ornats amb belles i velles paraules. Poemes objectius, en el rasant entre el pensament i la lírica més pura, més essencial." De l'epíleg d'Antoni Clapés |
|
Al pic de l'hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre Editorial Gregal novel·la
Mitjançant un diàleg intern, un escriptor a la ratlla dels seixanta plasma l'evolució dels seus sentiments i dels seus pensaments al llarg del darrer mes de l'any, quan un editor s'interessa per una de les seves novel·les després d'una dècada sense aconseguir que les seves obres surtin a la llum. |
|
Engrunes d'hores Prix International de Litérature Antonio Machado 2011 Cap Béar Éditions poesia
“Amb Engrunes d'hores ens trobem davant d'una obra que produeix una impressió excel·lent perquè s'hi combinen encertadament els pensaments i les emocions, com reclamem que succeeixi en la millor poesia. Serrahima ens hi explica: “Poesia,/ copsar la lògica il·lògica/ del món/ i la vida/ nostra de cada dia.// Tal com ve, se'n va, torna/ a marxar/ i mai no sembla/ acabar/ del tot/ a decidir-se”. Vida i poesia com un tot, doncs, en moviment, indecís, interpel·lant-nos.” Del pròleg de Carles Duarte i Montserrat Publicació trilingüe: amb traducció al francès i a l'espanyol |
|
Vent dels dies XVIIè Premi Miquel Peris Segarra 2010 de poesia Premis de la Mar Ajuntament de Castelló de la Plana poesia
“Veu inconfussible és la d'en Xavier Serrahima. Del pròleg Renada-Laura Portet |
|
Les amigues Xè Premi Contarella Infantil 2oo9 Ajuntament de Ciutadella novel·la infantil
“Quan l'hivern és més viu que mai, el sol se n'ha anat a dormir i ens asseiem al voltant de la llar de foc,, sentim el cant de les veus del temps, Si les sabem escoltar,ens conten algunes històries dels nostres dies abans que el vent no se les endugui.” Il·lustrat pels Alumnes del Centre Municipal d'Art de Ciudatella |
|
L'ase d'or 2on (ex-aequo) Premi d'Adaptació Literària Biblioteca Teide 2010 Editorial Teide adaptació juvenil
” Qui dubta a hores d'ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? En teniu un a les mans en una adaptació juvenil que no us decebrà: L'ase d'or , d' Apuleu . Es tracta d'un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d'un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures.” Introducció preliminar: Margalida Capella |
|
El asno de oro 2º (ex-aequo) Premio d'Adaptación Literaria Biblioteca Teide 2010 Editorial Teide adaptació juvenil
“¿Quién duda en nuestros días de la vigencia de los cásicos y de la necesidad de leerlos en profundidad? En vuestras manos tenéis una adaptación juvenil que no os decepcionará: El asno de oro , de Apuleyo . Se trata de uno de los ejemplos más claros de novela romana. Narra la historia de un joven, Lucio, transformado en ase, y sus desventuras.” Introducción preliminar: Margalida Capella (Traducció de l'original català) |
|
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
