Etiqueta: critica
Jo sóc aquell que va matar Franco, Joan-Lluís Lluís
Jo sóc aquell que va matar Franco, Joan-Lluís Lluís No trepitgis la cua del gat Les definicions, més o menys…
Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando
Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando Guanyar la pèrdua En començar a llegir el nou llibre de poemes d’Antoni Vidal Ferrando…
Por, Stefan Zweig
Por, Stefan Zweig És quan tinc por que ho veig clar Estem ben poc avesats a llegir novel·les breus, i…
La llibreria, Penelope Fitzgerald
La llibreria, Penelope Fitzgerald Cant al viure De cop, hi ha llibres que reapareixen, que havien estat molt de temps…
Portugal, Miguel Torga
Portugal, Miguel Torga Paisatge interior Un dels majors plaers que pots sentir quan llegeixes un llibre és demanar-te: «Com és…
Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine
Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine La lectura com a far En aquest món nostre on sembla que tot…
La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo
La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo El temps no passa, a l’Espanya eterna Potser la millor manera de…
La tête en friche, Marie-Sabine Roger
La tête en friche, Marie-Sabine Roger Pregonament humà No sempre és necessari que un llibre sigui alta literatura per ésser…
Aires, Philippe Jaccottet
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe…
El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio
El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio Cogito, ergo sum Amb la filosofia sovint s’esdevé el mateix…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
