Etiqueta: critica
Gilead, Marilynne Robinson
Gilead, Marilynne Robinson Amb el ministeri a la sang Que Marilynne Robinson sap escriure novel·les no ho descobrirem pas ara….
Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla
Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla Cartes de no tan lluny Els darrers anys, amb la publicació de…
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles…
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un…
Un esbós del passat, Virginia Woolf
Un esbós del passat, Virginia Woolf Sóc qui era És prou sabut —o, almenys, ho hauria d’ésser— que una de…
Era, Jaume C. Pons Alorda
Era, Jaume C. Pons Alorda El meu temps acaba (de començar) He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa…
El pavelló núm. 6, Anton Txékhov
El pavelló núm. 6, Anton Txékhov La grandesa del que és petit En un món —o, més aviat, un univers—…
Novel·les (II), Francesc Trabal
Novel·les (II), Francesc Trabal Mar enllà, amb el vent a les veles Que som —amb República o no, amb presos…
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat,…
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
