Etiqueta: Creative Commons
Per una mort apropiada, Marc Antoni Broggi
Per una mort apropiada, Marc Antoni Broggi Que el cognom Broggi és sinònim d’una praxi mèdica i quirúrgica tan acurada…
L’enigma de la llibertat, David Bueno
L’enigma de la llibertat, David Bueno El dia que algun obscur buròcrata se li acudí la genialitat de segregar els…
Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski
Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski Per poc partidari que hom sigui de les generalitzacions i, amb major raó…
L’Holocaust espanyol, Paul Preston
L’Holocaust espanyol, Paul Preston Ara que el Partido Popular ha assolit una més que folgada majoria absoluta a l’estat espanyol,…
Joan Solé i Pla, Joan Esculies
Joan Solé i Pla, Joan Esculies Escriure història comporta encetar una lluita incruenta que malda contra l’oceà d’oblit que amenaça…
Honorables, Quim Torra
Honorables, Quim Torra En general, quan hom escriu allò que li plau, deixant-se menar pel que li demana el cor,…
On el foc no s’apaga, May Sinclair
On el foc no s’apaga, May Sinclair Malgrat que entenguem que no acostuma a ésser gens recomanable la lectura de…
Orgull i prejudici, Jane Austen
Un dels debats permanentment obert en el món literari és el dels clàssics: quins són? Quin sentit tenen, avui en…
La part que ens toca, Frederic Manning
La part que ens toca, Frederic Manning Dins la trinxera La part que ens toca retrata amb una corprenedora cruesa…
Crims, Ferdinand von Schirach
Crims, Ferdinand von Schirach Inversemblant versemblança “La veritat és estranya; més estranya que la ficció”, escriu Lord Byron al cant…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
