Etiqueta: Catalunya
Donem-li, de veritat, una oportunitat a la pau
Sens dubte, ha arribat el moment que tots els demòcrates desitjàvem: responent a la conferència internacional de pau de Donosti,…
Per a Catalunya és el mateix PSC que PSOE
Massa sovint fa la impressió que els tertulians televisius i radiofònics, els politòlegs i els articulistes duem a terme anàlisis…
Esquerra i el país se la juguen a Girona
Algun dia convindria que l’independentisme català exigís als Monty Python els royalties que els deuen per la seva aparició a…
Dietes per a aprimar els diputats
La dissort de viure temps difícils presenta, almenys, un avantatge: el de permetre’ns destriar el gra de la palla; el…
La recepta de (Joaquim) Nadal
Benvolgut amic Nadal, fóra bo que tant tu com els teus companys parlamentaris, formeu part de la formació política que…
L’imperi de la llei o la llei de l’imperi (del cinema)
Tal i com estableix qualsevol Codi Civil —i l’espanyol no és pas cap excepció— l’imperi de la llei exigeix que…
Carme Chacón recobra la memòria
Caldria demanar als polítics que lleguessin els seus cervells a la ciència: ben segur que el seu estudi permetria assolir…
Llengua i convivència
No cal dir que qui ha fet més per la convivència i per la cohesió social a Catalunya ha estat…
La llengua a l’escola, síntesi d’història recent
Des de la recuperació de les llibertats democràtiques, Catalunya, doblement ultratjada pel franquisme, féu encara una més que decidida aposta…
Carta oberta a Manuel Fuentes
Benvolgut Manuel: Abans de res, dir-te que he estat, des de fa anys, assidu admirador i delectador de les teves…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
