Barcelona s’entrompa
Fa la impressió que cada vegada tinguem un país que s’assembla més a Polònia i una capital del principat que s’assembli més a Crackòvia (als teòrics programes d’humor de la televisió catalana, no pas els reals): la darrera, fantàstica, idea de l’Ajuntament de Barcelona, amb la impagable col·laboració ni més ni menys que del Gremi de Llibreters de Catalunya, és la de destinar 108.000 euros a enviar “de forma real, a Donald Trump llibres escullits [sic] per els [sic] llibreters i bibliotecaris de Barcelona” per fomentar la lectura.
Segons assenyala el document de la campanya —amb faltes ortogràfiques que posen de manifest que no és només el president dels EEUU qui llegeix poc (i malament)— és ajudar al mandatari nord-americà a “tenir una visió més oberta”.
L’encerten del tot, proposant-se esbatanar-li la visió, perquè molt em temo que per entendre el sentit, la funció, l’objectiu i la necessitat d’aquesta campanya no és que calgui tenir la visió “més oberta”, és que cal, ras i curt, una ultravisió, ésser un visionari. Un visionari que veu les coses des de tan, tan i tan amunt, que li entra vertigen, quan entra en contacte amb la realitat; un visionari celestialment clarivident que no ha sortit mai al carrer (encara menys per entrar en una llibreria o una biblioteca) i que, quan n’ha sortit, tant de bo s’hagués quedat a casa!
Si deixem de banda —i ja és molt, massa, deixar-ho— la (presumpta) ferum d’amiguisme que fa l’adjudicació (l’empresa After Share, propietat de Risto Mejide, va dur la darrera campanya electoral de Jaume Collboni, que és el responsable final de l’adjudicació) i el cost desproporcionat de la mateixa (molt superior a la de les Beques Montserrat Roig, tan encertada), la gran pregunta és obvia: de quina manera fomentarà la lectura, aquesta campanya?
De veritat algú pensa que enviar llibres a Trump farà que s’aconsegueixin més lectors? De veritat podem creure que aquesta campanya “Foment de la Lectura” aconseguirà alguna cosa més que convertir Barcelona (25 anys després dels Jocs Olímpics) en la riota del món?
Enviar llibres a Donald Trump, quina genialitat més absolutament genial! Quina serà, la propera idea fora de mida, pròpia de mentalitats eminents, dels (des)responsables de cultura de l’ajuntament de Barcelona? Quina serà la seva propera proposta per “fomentar la lectura” i per “ampliar la visió” dels que la tenim limitada?
Potser enviar llibres en la propera astronau que s’endinsi a l’espai, per si algun llunyà habitant de les galàxies no té, tampoc, ni amplitud de mires ni “humilitat i sensibilitat social”? Potser llençar llibres a la foguera de Sant Joan i convertir-ho en una performance / metàfora de la sensibilitat i de la humilitat dels (des)responsables de cultura de l’ajuntament de Barcelona?
Tenim clar que la seva genialitat és il·limitada, així com la seva intel·ligència, el seu innegable sentit de la oportunitat i el seu sentit comú, i que nosaltres, els seus humils i limitats súbdits hem d’estar-los eternament agraïts per il·luminar-nos amb la seva sublim (cosmo)visió i per beneir-nos amb les seves idees sublims, quasi estratosfèriques, tan sols a l’alçada de les menys més excelses i privilegiades de tots els temps, i que mai no assolirem el seu nivell de divina preeminència, però, la propera vegada, potser preferiríem, minúsculs i curts de mires com som, que gastessin els diners dels nostres impostos en una campanya menys imaginativa, menys grandiloqüent, però més efectiva; que servís per fomentar la lectura.
Entre d’altres raons, perquè nosaltres, si que creiem en la cultura i en la lectura, i si que creiem que és absolutament imprescindible fomentar-la (i, sobretot, fonamentar-la) i no, únicament, fer-ho veure.
Així que, la propera vegada que vulguin fer una campanya de “foment de la lectura” — ja posats, en comptes d’enviar llibres a Donald Tramp, per què no fer-los arribar a l’Ànec Donald, que és molt més internacional i (presumptament) illetrat?— agrairem que es dignin rebaixar-se al nostre distret, humil i humà nivell i, abans de decidir per nosaltres el que ens és més convenient, ens tinguin en compte.
Tant als creadors, que alguna veu, encara que fos residual i sense dret a vot, potser hi hauríem de tenir, en campanyes com aquesta, com als llibreters i llibreteres i als bibliotecaris i bibliotecàries barcelonins, els quals, davant d’aquesta campanya tan apoteòsica com, per damunt de tot, efectiva, no deuen saber si riure o plorar.
dijous, 11 de maig del mmxvii
© Xavier Serrahima 2017
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
