NOTES DEL DIETARI
dissabte, 13 de setembre del mmxxv
Sembla que els bons catalans el que ara ens ha de preocupar per damunt de tot és per l’OPA del BBVA al Banco Sabadell. Per evitar que es dugui a terme i ens quedem “un dels pocs bancs catalans que ens queden”.
Perquè, és clar, a la majoria dels catalans assalariats el fet que un banc sigui o no català ens canviarà la vida.
A diferència dels espanyols, les entitats bancàries catalanes sempre ens l’han facilitada d’allò més, la vida. Sempre han estat al nostre costat.
I totes les seves decisions han estat destinades a oferir-nos un millor servei.
En això, les Caixes i Bancs catalans no ens podien haver ajudat més o fer-nos més costat.
Com ho segueixen fent avui, en dia, és clar.
La majoria de la gent es confon, creu erròniament, que són entitats financeres que busquen un profit econòmic, quan són una mena d’ajuda mutual.
Quan tens problemes econòmics, només has d’acudir-hi. Ells sempre estan disposats a facilitar-te allò que necessites.
Que et cal un préstec o una hipoteca? Ells, encantats. Només cal que els garanteixis que els podràs retornar els diners que et deixaran pagant els interessos que t’exigeixen i de la manera que t’ho exigeixen.
O sigui, acceptant pagar els primer una proporció d’interessos exagerada i una de petita de capital.
Així, a la meitat de termini, hauràs pagat els 70 % dels interessos i només el 30 % del capital.
Tot, per ajudar-te.
Per fer país.
Al capdavall, que no t’han deixat a un molt bon interès? Per exemple, al 4’5 %? Doncs de què et queixes?
Potser del fet que l’interès que et donen pels diners del teu compte és el 0 %?
Home, com ajudaran als necessitats, si no fan aquestes diferències!
No et preocupis gens, que a final d’any, si obtenen algun que altre benefici, segur que et compensaran.
Sent com són més entitats d’ajuda mútua o benèfica, com se’ls podria mai acudir repartir els seus beneficis entre els seus directius, consellers i accionistes?
Quin món seria, aquest? Com hauríem permès que haguessin arribat fins aquí!
Això el Banco Sabadell —si voleu saber perquè ho escric en castellà, llegiu l’avís legal de la seva pàgina web — no ho faria mai.
Com tampoc, entitat innegablement catalana com ha estat sempre, hauria canviat la seva seu social fora de Catalunya a instàncies del Reino de España poc abans del Primer d’Octubre.
Com mai no faria, tampoc, mai de la vida, un Consell d’administració en castellà a Catalunya. Com al seu president, Josep Oliu, mai no se li acudiria fer la declaració final del Consell únicament en castellà!
Mai dels mais!
Això només podria passar si el BBVA absorbís el Banco de Sabadell, és clar.
Mentre, tots els bons catalans seguirem defensant-lo amb dents i ungles.
© Xavier Serrahima 2025
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahimaorcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)