La paraula, saber fer-ne ús, és el que ens separa de la bèstia. La paraula i, curiosament, el riure. L’espècie humana és l’única de tot el regne animal que és capaç de riure. Ens expliquen els etòlegs que això es deu a que tenim uns muscles a la cara que, en contreure’s, ens permeten dibuixar un somrís a la cara.
Muscles que tan sols compartim amb alguns homínids superiors i no es repeteixen en cap altra espècie animal. Només nosaltres, doncs, i els nostres avantpassats i cosins llunyans, els ximpanzés, som capaços de fer el gest de somriure.
Tanmateix, el riure – que podríem definir com la sublimació del somriure – no el compartim amb cap altra espècie animal més. Per a riure resulta imprescindible la capacitat de raonament, d’entendre allò que es diu. Una capacitat, anomenada també intel·ligència, que és exclusiva de l’ésser humà.
Capacitat que,fins fa relativament quatre dies, sempre s’havia situat al més alt nivell de l’evolució. S’entenia que el tret que ens diferenciava definitivament dels restants animals era la intel·ligència, la possibilitat de pensar. Però els etòlegs es van encarregar de demostrar el contrari: d’altres animals també estan dotats d’intel·ligència. Entre ells, es prou conegut l’exemple dels dofins.
Jo, amb la rebequeria pròpia d’aquell que es creu escollit per formar part de l’espècie superior, sempre m’havia negat a acceptar aquesta evidència científica. Què havien de saber, els etòlegs? Què no estudien els vins, ells? Doncs per quins set sous gosen opinar sobre què és la intel·ligència i qui la posseeix…!
El que ens diferencia, i ens col·loca als éssers humans en un graó i mig per damunt de la resta dels animals no pot pas quelcom tan primari com el riure…! Ca, barret! El que ens diferencia i esdevé el nostre tret distintiu fonamental és la intel·ligència… I no cal que perdem el temps discutint-ho!
Ho creia fermament. Tant que estava convençut de que res ni ningú podria fer-me canviar d’idea… fins que vaig escoltar el president de l’Audiència de Barcelona, José Luis Barrera explicant un acudit: “Como aquel que dice ¿y usted porqué ha matado a su mujer?. ¿Usted no ha tenido ganas nunca? “…!
Ara penso que potser sí que tenen raó, els enòlegs… Potser sí que ens hem de conformar amb el riure…
dissabte, 17 de maig del 2008
PS: Ara també entenc, comprovant el nivell d’excel·lència del seu president, que l’Audiència de Barcelona no trobés raons suficients per a estimar el recurs que demanava que en Franki, no hagués de complir pena de presó per l’abominable intent de despenjar la bandera espanyola de l’ajuntament de la nostra ciutat, Terrassa…