Els mateixos que no volen escoltar-nos ni que fem sentir la nostra veu, aquells que empren la legislació espanyola com una mordassa per acallar-nos, ens comminen amb argúcies il·legítimes a ésser obedients i a respectar les lleis.
Jo, que crec que la democràcia —cal recordar als despistats que, segons el Diccionari català-valencià-balear, és aquell sistema de “govern en què el poble exerceix la sobirania”?— és el fonament darrer de tot, obeiré —com ho he fet sempre.
Demà, 9 de novembre del 2014, obeiré!
Obeiré la veu del meu cor, que batega amb la sang de la llibertat d’expressió.
Obeiré els meus sentiments, que m’impulsen a estimar i honorar la terra que he escollit per viure.
Obeiré la meva consciència, que s’oposa a qualsevol forma d’imposició.
Obeiré els principis democràtics universals, que estableixen que la voluntat de la majoria és llei.
Obeiré les lleis internacionals, que afirmen que tots els pobles tenen dret a decidir el seu futur.
Obeiré les lleis del meu país, que volen tenir en consideració la meva opinió.
Obeiré les lleis morals, que estableixen la primacia del bé comú per damunt del bé individual.
Obeiré la justícia, que té com a objectiu donar a cadascú el que és seu.
Obeiré el seny, que diu que votar sempre és la solució, mai el problema.
Obeiré el sentit comú, que entre el no i el sí, escull el sí.
Obeiré, obeiré i obeiré!
M’hi acompanyes?
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa@XavierSerrahima
dissabte, 8 de novembre del mmxiv
© Xavier Serrahima 2014
www.racodelaparaula.cat
