Citacions literàries

* Li semblà que tota cosa estada havia de deixar senyal: quants n’hi devia haver de senyals que no es veien, a tot arreu…!
(© Caterina Albert, Solitud, Edicions 62, p. 260)

* Ja savais que le véritable voyage se fait au retour, quand il inonde les jours d’après au point de donner cette sensation prolongée d’égarement d’un temps à un autre, d’un espace à un autre.
(© Michèle Lesbre, Le canapé rouge, Sabine Wespieser Éditeur, p. 16)

* Ce qui comptait c’était la rencontre, l’instant fugace, cette sorte d’hasard hereux qu’offre le voyage.
(© Michèle Lesbre, Le canapé rouge, Sabine Wespieser Éditeur, p. 76)

* Quan es mor per una terra, aquesta terra es converteix per força en la teva terra. Ningú no mor per una terra que no és la seva, si no és estúpid.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 3)

* Si l’astúcia, la força i la intel·ligència es podien vèncer amb les mateixes armes, l’estupidesa no tenia pitjor enemic que ella mateixa, i la seva imprevisibilitat fonamental la feia perillosa en els amics més encara que en els enemics.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 8 )

* Totes les coses en aparença massa lineals no eren sinó una admissió de debilitat.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 14)

* Al món no hi havia ningú que no portés alguna ferida causada per la família.
(© Banana Yoshimoto, Records d’un carreró sense sortida)

* Nosaltres —els homes— som els que tenim por, els que fem disbarats i ens posem nerviosos; si ens fem els escèptics i els pinxos, de vegades, és perquè sospitem que estem equivocats d’una manera profunda i incalculable, i que les dones no.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* L’art que produïm viu en un equilibri delicat amb l’art que imaginem, amb l’art que espera a la sala.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Les virtuts també són necessàries —algunes virtuts— però Emma Bovary, Anna Karènina o Raskólnikov no ens interessen per la seva bondat. Ens interessen perquè no són admirables, perquè són nosaltres, i perquè els grans escriptors els han perdonat per això.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Qui té més poder que un fill? Pot ser tan cruel com vulgui.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Es tem les coses que hom no coneix bé. Hom pot acostumar-se a tot excepte a la mort, probablement perquè només es mor una vegada.
(© Vassili Grossman, Amb l’Excèrcit Roig, 1941-1945)

* No hi ha res impossible. Podem deixar la porta de la nevera oberta.
(© Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà)

* Ningú no es perd per sempre.
(© Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà)

* Les mitjanes són massa grises (…) massa abstractes en tots els sentits per representar una experiència concreta.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* Averages are too colourless, (…)  too abstract in every way, to represent concrete experience.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* L’heroisme extrem (…) no es diferencia gens de la desesperació.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* The extreme of heroism (…) is indistinguishable from despair.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* Una part del preu que es paga per la infal·libilitat és el fet que no pot posar remei als errors, ja que no els admet.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* One of the penalties of infallibility is that it cannot remedy its mistakes, because it cannot admit having made them.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* Tots, fins els més savis, senten el vertigen de la llibertat absoluta: la llibertat barrejada amb l’atzar més pur, més aleatori.
(© Vicenç Villatoro, Moon river)

*  La nature extérieure nous fait honte, elle est d’une sérénité désolante pour notre orgueil.
(© Gustave Flaubert, Correspondance)

* La rage de vouloir conclure est une des manies les plus funestes el les plus stériles qui appartiennent à l’humanité.
(© Gustave Flaubert, Correspondance)

* Aucun art ne peut rendre le charme et la fraicheur de l’impression produite par les beautés de la nature, de même que rien dans l’expression ne peut atteindre à la force et l’spontanéité de nos émotions intimes.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Le mariage est le but suprême de l’amour. Quand l’amour n’y est plus o n’y est pas, reste le sacrifice.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* C’est dans la belle peinture qu’on sent ce que c’est que la vie: c’est comme un résumé splendide de la forme et de l’expression des êtres et des choses, trop souvent voilées ou flottantes dans le mouvement de la réalité et dans l’appréciation de celui qui les contemple.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Je ne connais rien de plus malaisé que de se définir et de se résumer en personne.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Abans és un somni. Després és una broma. Només queda el durant. I dir-ne vida és una mentida.
(© Cynthia Ozick, El Xal)

* L’egoisme de la canalla és tan diferent del nostre? A l’estiu, quan som al camp, maleïm la pluja que cau, i els pagesos la reclamen.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 14)

* L’égoïsme des enfants est-il différent du nôtre ? L’été, à la campagne, nous maudissons la pluie qui tombe, et les cultivateurs la réclament.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Ningú no pot escapar-se de la seva edat.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 24)

* Personne n’échappe à son âge.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor és com la poesia (…) tots els amants, fins i tot els més mediocres, s’imaginen que innoven.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 68)

* L’amour est comme la poésie, et que tous les amants, même les plus médiocres, s’imaginent qu’ils innovent.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor (…) és l’egoisme de dos, ho sacrifica tot per a el mateix i viu de mentides.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 71)

* L’amour (…) est l’égoïsme à deux, sacrifie tout à soi, et vit de mensonges.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Cap edat no s’escapa de la ingenuïtat. I la vellesa no és pas la que en surt més ben parada.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 76)

* Aucun âge n’échappe à la naïveté. Celle de la vieillesse n’est pas la moindre.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Si la joventut és ximpleta és per causa d’haver estat mandrosa. Allò que fa malbé els nostres sistemes educatius és que van destinats als mediocres, que són la majoria. Per un esperit en marxa, la mandra no existeix.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 98)

* Si la jeunesse est niaise, c’est faute d’avoir été paresseuse. Ce qui infirme nos systèmes d’éducation, c’est qu’ils s’adressent aux médiocres, à cause du nombre. Pour un esprit en marche, la paresse n’existe pas.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Sovint les semblances més profundes són les més secretes.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos), Viena Edicions, 2010, p. 107)

* Les ressemblances les plus profondes sont les plus secrètes.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Totes les mares, per principi, el que desitgen més per als seus fills és el matrimoni, però desaproven la dona que ells han triat.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 138)

* Toutes les mères, par principe, ne souhaitent rien tant pour leurs fils que le mariage, mais désapprouvent la femme qu’ils choisissent.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor és la forma més violenta de l’egoisme.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos), Viena Edicions, 2010, p. 156)

* L’amour est la forme la plus violente de l’égoïsme.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Sé fins a quin punt és problemàtica la nostra existència, sé que no tenim poder per a res, i que ens equivoquem ben fàcilment, però també sé que malgrat tot, o potser per això mateix, hem d’actuar, fins i tot a risc d’equivocar-nos.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 16)

* De fet la missió de l’escriptor consisteix a trobar el quid que fa transparents els coses a fi que a través d’elles brilli la idea superior i s’hi manifesti.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 153)

* Hem de comprendre bé que només ens instal·larem amb certa comoditat en aquest món i podrem escapar del fracàs cap on ens porta l’absurd —que cada vegada és més evident i poderós— si humilment l’incloem en les nostres operacions mentals.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 157)

* Però els premis s’obliden i les novel·les queden.
(© Joan Sales, Mercè Rodoreda-Joan Sales, cartes completes (1960-1983), Club Editor, , 2008, p. 193)

* Encara no s’ha trobat cap crític tan bo com el temps.
(© Joan Sales, Mercè Rodoreda-Joan Sales, cartes completes (1960-1983)), Club Editor, , 2008, p. 638)

* En companyia de dones que ploraven, el Patrick Wallingford feia el que fan molts homes: pensava en altres coses.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 127)

* ¿Qui és ningú per dir quina raó és prou bona si és la seva raó?.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 253)

* El destí no és imaginable, excepte en somnis o per als que estan enamorats.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 259)

* Els somnis no han de correspondre exactament a la realitat perquè es realitzin.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 270)

* Les bones novel·les i les bones pel·lícules no són com les notícies (…): són alguna cosa més que peces periodístiques. Engloben tot el ventall d’estats d’ànim en les què un es troba quan les llegeix o les veu.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 405)

* De vegades fer de mare és una mica com quan encens el llum i els escarabats corren a amaga-se, però si estàs atenta i mires a terra per veure com fugen corrents, segur que els veus; en canvi, si estàs pensant què menjaràs per berenar, o bé mirant el ventilador del sostre i pensant com t’ho faràs per treure’n la pols, llavors no veuràs com corren a amagar-se.
(© Haley Tanner, Vaclav i Lena, Edicions 62 , 2011, p. 65)

* Sempre havia cregut que els adults eren com animals, que si et quedaves ben quieta s’oblidaven de tu.
(© Haley Tanner, Vaclav i Lena, Edicions 62 , 2011, p. 184)

* Dretes? Esquerres? És catalanista el que posa, per damunt de tot, la llibertat de Catalunya. Per damunt de tot, de tot, de tot. Per damunt de la vanitat i de l’interès. Per damunt de les malvestats dels temps. Per damunt dels disbarats i de les febleses dels homes. Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.
(© Eugeni Xammar, citat per Quim Torra a Honorables. Cartes a la pàtria perduda, A Contra Vent Editors, 2011, p. 156)

* Per a mi [la independència] no és una fantasia, és una realitat plausible que es pot guanyar —o perdre—, però que es pot jugar, que és raonable jugar-la. Ara bé, perquè la partida comenci només hi ha una via: mantenir-se ferms en una exigència que no admet cap passa enrere.
(© Quim Torra, Honorables. Cartes a la pàtria perduda, A Contra Vent Editors, 2011, p. 157)

* No hi ha res més enganyós que l’aparença d’humilitat. (…) Sovint no mostra més que indiferència per l’opinió dels altres i, de vegades, és una forma d’ostentació indirecta.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 48)

* Nothing is more deceitful (…) than the appearance of humility. It is often only carelessness of opinion, and sometimes an indirect boast.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 10)

* Quin plaer, passar una tarda d’aquesta manera! Afirmo que no hi ha, al capdavall, cap entreteniment millor que la lectura! Què de pressa que et canses de qualsevol cosa que no sigui un llibre! Quan tingui casa pròpia, em sentiré desgraciada si no tinc una excel·lent biblioteca.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 56)

* How pleasant it is to spend an evening in this way! I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of anything than of a book! When I have a house of my own, I shall be miserable if I have not an excellent library.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

* Els millors i més savis dels homes… o, més ben dit, les millors i més sàvies de les seves accions poden ser ridiculitzades per qualsevol persona que tingui com a únic objectiu a la vida fer broma de tot.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 57)

* The wisest and the best of men —nay, the wisest and best of their actions— may be rendered ridiculous by a person whose first object in life is a joke.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

* Jo crec que en qualsevol temperament hi ha la tendència a alguna imperfecció concreta, a algun defecte natural que ni tan sols la millor educació és capaç de vèncer.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 58)

* There is, I believe, in every disposition a tendency to some particular evil–a natural defect, which not even the best education can overcome.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

* Els llibres… oh, no! Estic segura que mai no llegim els mateixos; o almenys no ens provoquen els mateixos sentiments.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 90)

* Books —oh! no. I am sure we never read the same, or not with the same feelings.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 18)

* Els que no canvien mai d’opinió tenen un interès especial a estar segurs de jutjar correctament a la primera.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 90)

* It is particularly incumbent on those who never change their opinion, to be secure of judging properly at first.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 18)

* Com més conec el món, més em decep; i cada dia em confirma la incoherència del caràcter humà i la poca confiança que podem acordar a les aparences, tant si són de bondat com d’intel·ligència.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 130)

* The more I see of the world, the more am I dissatisfied with it; and every day confirms my belief of the inconsistency of all human characters, and of the little dependence that can be placed on the appearance of merit or sense.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 24)

* ¿No és la descortesia envers tothom la verdadera essència de l’amor?
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 135)

* Is not general incivility the very essence of love?
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 25)

* El veritable filòsof només obté benefici d’allà on n’hi ha.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 217)

* The true philosopher will derive benefit from such as are given.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 42)

* Sempre he observat (…) que els de petits tenen bon temperament, quan creixen continuen tenint-lo.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 226)

* I have always observed, that they who are good-natured when children, are good-natured when they grow up.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 43)

* A tots ens encanta donar lliçons, encara que només aconseguim ensenyar allò que no val la pena de saber .
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 310)

* We all love to instruct, though we can teach only what is not worth knowing.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 54)

* Si per a gaudir de qualsevol plaer necessites el permís de la gent, de debò que ets un pobre diable.
(© Hermann Hesse, El llop estepari, labutxaca, 2010, p. 110)

* Aber wenn du zu deinem Vergnügen erst die Erlaubnis anderer Leute brauchst, dann bist du wirklich ein armer Tropf.
(© Hermann Hesse, Der Steppenwolf)

* Una paraula munta als llavis: felicitat. Però l’aturo a temps. Call sentir-la, però no dir-la mai.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 89)

* Anglaterra és el sol  país que fa homes. Els altres fan màquines, autòmats, el que sigui, però no homes.
(Paraules de Rafael Patxot, © Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 104)

* L’anglès no té solament l’orgull de raça, sinó també, i molt arrelat, el de classe.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 121)

* L’anglès està tan avesat a la boira, que quan no la té l’enyora i la crea voltant-se de fum.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 122)

* L’home que fuma pot prendre’s, per a sospesar els seus mots, les pauses que li calguin, mentre que el que no fuma no pot fer-ho si no és manifestament.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 122)

* No tot pot ésser alegre en les cançons d’un país que ha estat sotmès violentament a un altre.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 146)

* La prova suprema que una nació és apta per a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats, sobreviure a l’opressió, a la tirania i a les forces desintegradores que treballen per la destrucció d’una nacionalitat.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 187)

* [Tota la felicitat a què podem aspirar és al] contentament amb la pròpia sort.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 238)

* El mimetisme es troba (…) ben situat entre les prioritats de cada viatger.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 8 )

* Una infantesa rarament (…) és [feliç], més aviat tendeix a ser una escola de fàstic d’un mateix i d’inseguretat.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 9)

* A certa edat, si creus en la literatura, penses que tothom comparteix o hauria de compartir les teves conviccions i els teus gustos.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 13)

* Inanimats per naturalesa, els miralls de les habitacions d’hotel són més deslluïts encara de tantes coses que han vist.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 21)

* Potser l’art és senzillament una reacció de l’organisme davant de les seves limitacions de retentiva.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 63)

* Un objecte és, al cap i a la fi, allò que converteix l’infinit en íntim.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 65)

* La mitologia (…) per dret, hauria de tenir l’estatus de surrealisme clàssic.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 65)

* En una regió que li és desconeguda, el foraster sent sempre la necessitat de construir-se immediatament un petit món familiar, amb una fotografia, potser, o uns quants llibres si no ha portat amb ell  altra cosa del passat.
(© Graham Greene, Un cas enllestit,  Edicions 62, 1991, p. 39)

* L’hivern és una estació que no accepta confinar-se als dotze mesos de l’any, una estació que no forma part d’un any, sinó de dos.
(© Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 92)

* Arribar a casa després de ser en un lloc molt diferent sempre és estrany. ¿Deu ser perquè a casa tot està tal com ho has deixat, mentre que tu has viscut coses, per molt que siguin anodines i, encara que hagin estat poques hores, t’has fet més vell?
(© Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 92)

* L’absurditat que distingeix l’art de la resta d’ocupacions es perd quan poses les coses al seu lloc.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 18)

* Un dels plaers d’estar malalt és veure l’abnegació dels altres.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 28)

* Les novel·les són intents desesperats de controlar-ho tot; els poemes, deliris de grandesa.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 53)

* En els moments difícils penso que hi ha alguna cosa que ens fa funcionar. En els bons, que som nosaltres qui la fem funcionar. Com els gats que persegueixen el cabdell i es pensen que el cabdell està viu, quan en realitat són ells els que ho fan tot.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 88)

* La cortesia és una convenció i no té cap valor sentimental. Fem veure que en té.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 103)

* El futur mai no existeix i en el present necessitem la crossa dels records per confirmar que hi som.
(© Llort, La imperfecció de les bombolles,  Arola Editors, 2009, p.101)

*  Les coses són com són i l’inevitable és segurament el més intel·ligent.
(© David Castillo, No miris enrere,  Editorial Proa, 2002, p. 24)

* La sinceritat, la mare segurament de totes les errades.
(© David Castillo, No miris enrere,  Editorial Proa, 2002, p. 49)

* En les relacions humanes un dels temes claus era com s’accedia a la intimitat dels altres.
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 26)

* L’ordre […] visualitza que dirigeixes la teva vida i impedeix que els objectes se t’imposin de manera caòtica.
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 47)

* [Els morts] ocupen un espai immens, més i tot del que ocupaven quan eren vius, notem la seva absència com un dolor punyent, notem que no hi són i alhora els portem a dins, els necessitem i ens fan nosa perquè volem continuar encara que ells no hi siguin, i ens fa vergonya pensar-ho…
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 191)

* Aquesta nit, damunt la taula, hi haurà més sentiments complexos que viandes. Com a totes les famílies, es diu a ella mateixa.
(© Llort, Si quan et donen per mort un dia tornes, La Magrana, 2012, p. 79)

* La moral és com uns cavallets de fira que no paren de giravoltar.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 43)

* Att moralen är en karusell, som går runt.
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 2 juli)

* Volem ser estimats; i a manca d’això, i a manca d’això, temuts; i a manca d’això, detestats i menyspreats. Volem provocar a la gent un sentiment o altre. L’ànima s’estremeix davant el buit i necessita el contacte al preu que sigui.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 68)

* Man vill bli älskad, i brist därpå beundrad, i brist därpå fruktad, i brist därpå avskydd och föraktad. Man vill ingiva människorna någon slags känsla. Själen ryser för tomrummet och vill kontakt till vad pris som helst.
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 11 juli)

* És un do realment envejable aquest de poder-se enganyar a un mateix amb les paraules. Un sempre té el desig de veure’s a si mateix i el seu esforç sota una llum idealista. I, qui sap, potser la felicitat, al capdavall, es troba en aquesta il·lusió, la de pensar que no cobegem la felicitat.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 80)

* Det är en avundsvärd gåva att på det sättet kunna bedraga sig själv med ord. Man har ju alltid ett begär att se sig själv och sin strävan i ett ljus av idealitet. Och den djupaste lyckan ligger kanske till sist i den illusionen, att man icke traktar efter lycka.
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 24 juli)

* La moral és el famós cercle de guix traçat al voltant de la gallina: només lliga aquell qui creu el la seva existència.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 94)

* Moralen, det är den berömda kritcirkeln kring hönan: den binder den som tror på den.
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 7 augusti)

* La moral és l’opinió dels altres sobre el que és correcte.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 94)

* Moralen det är andras åsikter om det rätta.
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 7 augusti)

* El vent de la imaginació infla les veles del pensament i, com la proa en tallar l’aigua, així el present penetra en el futur tot deixant un rastre d’inquietud.
(© Anna Maria Dalí, Salvador Dalí vist per la seva germana, Viena Edicions, 2012, p. 139)

* Una persona ha de viure tal com és, no tal com voldria ser o, encara pitjor, tal com els altres voldrien que fos.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 15)

* Per a l’única cosa que serveix una mare és per necessitar-la.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 58)

* No ens creiem que les aparences enganyen fins que no ens han enganyat.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 187)

* Tots tenim un recambró al cervell per desar-hi el patiment que s’acumula en la vida.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 212)

* El caràcter de la dona és el seu destí.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 242)

* Crec que no hi ha cap home, ni tan sol un de tan perfecte com jo, que pugui sobreviure a aquest grau de tensió de la seva dona.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 13)

* Als setze anys […] vivia en un estat de voler permanent.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 104)

* Tens setze anys, tot està prohibit. El món espera que desobeeixis.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 114)

* Era un intel·lectual, un home d’idees i no pas un home pràctic.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 150)

* Després de l’Holocaust hi havia dues menes de persona.  Hi havia les que sentien la responsabilitat de garantir el futur del poble jueu, i després hi havia les altres […] que havien quedat convençudes que el món era un lloc d’una malignitat irrefutable.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 153)

* Viure una vida llarga és a la vegada una benedicció i una maledicció.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 156)

* Ah, si pogués confeccionar la pròpia vida com confeccionava una armilla.
(© Moacyr Scliar, Els lleopards de Kafka, Raig verd editor, 2012, pàg. 94)

* Escriure […] és un mitjà per escapar d’un mateix alhora que també és un mitjà per al descobriment.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 18)
* L’amistat és la possessió més valuosa […] perquè l’amistat no demana res, no reclama res.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 21)
* Llegir com cal […] vol dir llegir amb paciència, deixa[nt] que el silenci envolti la lectura.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 40)
* Les teories són una manera de mantenir els problemes a una certa distància.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 41)
* És això, el més dur del desarrelament […], el fet d’haver de començar de cap i de nou cada vegada que coneixes algú. Com si t’haguessis de justificar amb cada nova coneixença.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 77)
* No podem aconseguir gran cosa si no ens estimem […] i no podem estimar-nos si els nostres pares no ens han estimat.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 84)
* Només podem fer el que tenim inclinació de fer […] la gran traïció és provar de fer el que penses que hauries de fer, o el que et penses que la gent espera de tu o el que et penses que et portarà a l’èxit.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 124)
* El que hem de fer […] és viure les contradiccions i mirar d’escatir què en podem treure.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 143)
* Quants [lectors] hi ha disposats a prescindir de la comoditat de les opinions clares, del bàlsam d’una veu narradora que els expliqui clarament on són?
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 144)
* Les coses més importants no es diuen o es diuen de manera equivocada.
(© Gabriel Josipovici, Moo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 160)
* Els catalans estimem la literatura catalana… quan és bona.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 51)
* Més val que l’autor, amb una humilitat que l’honora, es deixi fer una bona esporgada per algú que hi entén […] normalment és natural que sigui l’editor.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 92)
* El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 94)
* Els catalans hem de fer un esforç per deixar de ser uns somiatruites […]. A Catalunya n’hi ha molts que es creuen ser genis simplement perquè els seus llibres no es venen; i el país és massa petit per tants genis.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 51)
* Si no publiquen les obres dels autors consagrats, quin editor s’arriscarà a publicar un llibre d’un desconegut?
(© Jordi Arbonès, Epistolari Jordi Arbonès – Manuel de Pedrolo, Punctum 2011, pàg. 55)
* Amb els editors sempre passa el mateix, tot s’ha de fer de pressa i corrent, i per això de vegades les coses surten com surten.
(© Manuel de Pedrolo, Epistolari Jordi Arbonès – Manuel de Pedrolo, Punctum 2011, pàg. 74)
* Fet i fet, ningú no garanteix que l’autor hi ve[gi] més clar que els altres, lectors o crítics.
(© Manuel de Pedrolo, Epistolari Jordi Arbonès – Manuel de Pedrolo, Punctum 2011, pàg. 119)
* <<Una novel·la determinada no pot ser diferent de com és; si ho fos, seria una altra novel·la encara que servís de la mateixa història i de la mateixa gramàtica.>>
(© Jordi Arbonès (tot fent una citació d’Espais de irregular/s, del seu corresponsal), Epistolari Jordi Arbonès – Manuel de Pedrolo, Punctum 2011, 2011, pàg. 136)
* Sempre és difícil de veure amb ulls crítics la pròpia obra.
(© Jordi Arbonès, Epistolari Jordi Arbonès – Manuel de Pedrolo, Punctum 2011, 2011, pàg. 160)
* Vaig procurar de ser molt objectiu i no callar res i això, naturalment, m’ha costat guanyar-me algunes enemistats.
(© Jordi Arbonès, Epistolari Jordi Arbonès – Albert Manent, Punctum 2011, pàg. 29)
* Viure en una ciutat és, de vegades, com viure en dos països diferents.
(© Albert Manent, Epistolari Jordi Arbonès – Albert Manent, Punctum 2011, pàg. 137)
* El senyal del novel·lista autèntic és […] donar la sensació que reprodueix quan en realitat crea.
(© Manuel de Pedrolo, Crítica literària i debat religiós, Josep Poca (ed.), Pagès editors 2012, pàg. 52)
* Només allò que és difícil val la pena d’ésser intentat, només la dificultat val la pena de l’esforç, i és millor fracassar per haver-se atrevit que triomfar momentàniament per haver-se limitat.
(© Manuel de Pedrolo, Crítica literària i debat religiós, Josep Poca (ed.), Pagès editors 2012, pàg. 58)
* La forma és precisament allò que individualitza una obra d’art.
(© Maurici Serrahima, Crítica literària i debat religiós, Josep Poca (ed.), Pagès editors 2012, pàg. 59)
* No hi ha res més estèril […] que romandre presoner d’un credo artístic o literari.
(© Manuel de Pedrolo, Crítica literària i debat religiós, Josep Poca (ed.), Pagès editors 2012, pàg. 70)
* L’obra literària, […] l’obra de creació en darrer terme pretén fer impacte en la nostra sensibilitat més que en la nostra intel·ligència.
(© Manuel de Pedrolo, Crítica literària i debat religiós, Josep Poca (ed.), Pagès editors 2012, pàg. 77)
* Al món hi ha dues classes de persones. Les que treballen per diners, i aquelles que els diners treballen per elles.
(© Paul Auster, Ara i aquí. Cartes (2008-2011), Edicions 62 2012, pàg. 29)
* [Crític:] la mena de persona que viu de dir coses intel·ligents a expenses d’altres persones.
(© J.M. Coetzee, Ara i aquí. Cartes (2008-2011), Edicions 62 2012, pàg. 139)
* Els telèfons mòbils […], que es van crear per unir les persones però […] de fet sovint les separen.
(© Paul Auster, Ara i aquí. Cartes (2008-2011), Edicions 62 2012, pàg. 29)
* L’amor pot pervertir la jerarquia.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 76)
* Love can warp a hierarchy.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 49)

* El documental de televisió que estava veient era tan avorrit que tenia la sensació d’estar prenent un medicament, un xarop espès d’informació, un bon antídot per als pensaments.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 92)

* The TV documentary I was watching was so boring that it felt like taking medicine, a thick syrup of information, a good antidote to thoughts.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 61)

* La mort és un lladre, un crim, un crit al cel.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 250)

* Death is a theft, a crime, a cry in the sky.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 176)

* Una paraula només és un contenidor per a un sentiment, o un petit misto que encens rascant-lo contra tu mateixa —una minúscula convocatòria de foc.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 252)

* A word is just a container for feeling, or a little matchstick that you strike against yourself—a tiny, firely summons.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 177)

* La fe fe era una força que et pujava de dins […] i el dubte era exogen, una brossa a l’ull. Una mota negra del món dels adults.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 279)

* Faith was a power that arose from inside you […]  and doubt was exogenous, a speck in your eye. A black mote from the sad world of adults.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 197)

*  Per ser un autèntic historiador s’havia de portar dol abundantment i bé.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 283)

* To be a true historian, you had to mourn amply and well.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 200)

* Casa era una d’aquelles paraules magnètiques: s’enganxava allà on dormies.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 302)

* “Home” was one of those magnetic words, it would stick to wherever you slept.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 214)

* Les idees necessiten diners per fer-se realitat.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 309)

* Ideas need money to become a reality.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 219)

* La vida era un fonògraf en una habitació buida. El món era un dic silenciós girant.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 312)

* Life was a phonograph in an empty room. The World was a silent record, turning.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 220)

* Et pensaves que no podries suportar no saber una cosa fins que la sabies.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 359)

* You thought you couldn’t stand not to know a thing until you knew it. 
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 257)

* Quan ets petita encara no saps que els secrets, com els animals, poden evolucionar. Com un animal, un secret pot desenvolupar una intel·ligència autoprotectora.
(© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 369)

* When you are a kid, you don’t know yet that a secret, like an animal, can evolve. Like an animal, a secret can develop a self-preserving intelligence.
(© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag. 264)
* No hi ha res escrit; ho escrivim. Cada un de nosaltres. Igual que cada un afegeix el seu gra de sorra a totes les runes enverinades del planeta.
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 40)
* Són els malsons d’una època la seva expressió més sincera?
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 61)
* Com ha pogut perdurar la idea romana de la presumpció d’innocència en una cultura impregnada del concepte del pecat original?
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 71)
* La nostra època compleix amb tenacitat les profecies de Cassandra, fins i tot els optimistes demanen la paraula amb males astrugàncies.
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 100)
* La mentida de l’amor etern ens posa a to per a la mentida de la vida eterna. 
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 113)
* L’error més gran del cristianisme és haver creat Déu a imatge de l’home. 
(© Ilija Trojanow, DesGlaç, Raig verd editorial 2012, pàg. 153)
* L’empordanès és potser l’home més absolutament entusiasta i elemental de Catalunya —sempre que l’entusiasme no hagi de durar gaire ni de continuar massa hores seguides.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 47)
* Les [tradicions] que es perden en l’obscuritat dels anys, no serveixen pràcticament per a res.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 51)
* No hi ha res que inciti més a la calma que un rellotge parat —un rellotge adormit.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 58)
* Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 66)
* La felicitat és un punt determinat d’inconsciència.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 130)
* Una de les coses més limitades d’aquest món és l’esperança.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 131)
* Aplicar una qualsevol forma de comptabilitat als sentiments és una falta de delicadesa.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 155)
* L’educació del país exigeix de viure admirablement amb els forasters i accepta que hom visqui com gat i gos amb la família.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 237)
* El que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 285)
* Les ciutats petites semblen més fetes a la mida de l’home corrent, més aptes per al treball, per a l’oci, semblen oferir una vida més directa.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 299)
* Les novel·les són la literatura infantil de les persones grans. 
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 591)
* Només és veritat el que ens convé i ens agrada.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 686)
* Si els homes no fossin tan vanitosos, les dones no serien tan perilloses.
(© Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino 2012, pàg. 700)
* Quan ens comencem a carregar d’anys (sense estar malalts, és clar), […] les hores ens passen com un ramat mandrós que es mogués a través del paisatge.
(© James Hilton, Passi-ho bé, senyor Chips, Viena Edicions 2012, pàg. 7)
* Per primera vegada a la vida, se sentia necessari […]. No hi ha sentiment més sublim, al món.
(© James Hilton, Passi-ho bé, senyor Chips, Viena Edicions 2012, pàg. 82)
* Las preguntas no respondidas son siempre las más interessantes. Las respuestas hacen estúpidas siempre las preguntas y las minimizan convertiéndolas en una nada indescriptible.
(© Thomas Bernhard, Correspondencia Thomas Bernhard – Siegfried Unseld, Còmplices Editorial 2012, pàg. 84)
* La Sra. Ninon Hesse me dijo una vez que en las cuestiones de dinero había que tratar a los amigos como si fueran enemigos.
(© Siegfried Unseld, Correspondencia Thomas Bernhard – Siegfried Unseld, Còmplices Editorial 2012, pàg. 160)
* Quan algú està disgustat, el silenci d’un altre encara pot tirar més llenya al foc.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 39)
* El veritable dolor troba aliment a tot arreu, fins i tot en les coses més absurdes.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 122)
* Les paraules ho canvien tot, llimen les arestes i fan que tot es vegi de seguida diferent.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 142)
* De la mateixa manera que empresonen el crim darrere d’unes reixes, també la riquesa se sent més segura darrere d’unes reixes dels bancs, les parets d’acer de els caixes fortes, les tanques de ferro forjat dels jardins, que al capdavall també són reixes, les persianes metàl·liques i les alarmes de les mansions.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 144)
* La joventut és inquieta i defuig la felicitat, no la desitja.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 195)
* Les dones i, en general, les persones casades, tenen una especial habilitat per formular observacions irritants.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 342)
* Quan un és jove, considera la joventut com un error. No és fins més endavant que descobrim que ser jove és una sort.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 384)
* Ningú  no s’escapa del tot de donar la culpa dels seus errors a altres persones.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 403)
* Totes les persones fan el seu recorregut a través d’una eternitat d’espai i temps completament soles.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 466)
* No hi ha ningú que sàpiga del cert per què s’ha convertit en la mena de persona que és, però de vegades estirem un fil que ens permet tenir un bri de consciència i veiem amb claredat un fragment del camí que hem recorregut.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 589)
* La veritable felicitat no té nom, no es pot expressar amb cap paraula o cap imatge. És una suau sensació de flotar en un lloc indeterminat.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 595)
* Tots volen tenir una absoluta sensació de certesa, els covards.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 945)
* No s’avergonyeix pas del que fa, sinó de la possibilitat que el vegin.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 964)
* Abans de morir, un home s’agafa al que sigui, sobretot si és jove. Abans d’abandonar aquesta vida vol estar segur que no l’esborraran sense deixar ni rastre de la gran pissarra de l’existència.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 986)
* Si un sabés que les coses més terribles no són en absolut tan terribles com un es pensa, ja no tindria cap mena de por, en aquesta vida.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 1.148)
* Per poder ajudar realment les persones s’han de saber moltes coses, s’ha d’haver viscut molt i no s’ha de ser tou.
(© Hans Fallada, Llop entre llops, Edicions de 1984 2012, pàg. 1.189)
* És un país, aquest nostre, que no tolera els precursors. Pobre del qui s’avança al seu temps.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 26)
* Els pobres no han manat mai, ni durant els dies desfermats; ni és fàcil de creure que manaran un dia o altre, perquè si manen voldrà dir que hauran deixat de ser-ho. Són faves comptades.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 30)
* La vellesa és trista però tothom hi vol arribar.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 34)
* Tots els amics de jovenesa que he retrobat són, si fa no fa, com ja eren als vint anys. En aquesta edat ja som com editats. Després, l’únic que fem són reedicions.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 132)
* A l’edat de vint anys un ja és el que serà sempre.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 178)
* Em pregunto perquè la vida no podia acabar [com un somriure que s’esborra a poc a poc […], sense angúnia.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 224)
* Els homes —i les dones— només renuncien a les il·lusions que no necessiten.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 230)
* Als homes, com a la natura, se’ls ha de perdonar moltes coses.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 242)
* Els vells, per molt que hagin de conrear la ironia, són sentimentals.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 291)
* Les antipaties gratuïtes […] mai no miren, o no apunten, cap a baix, sinó cap a dalt.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 324)
* Sembla que l’única cosa certa en la nostra vida és la incertesa. Vivim —i morim— aleatòriament.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 359)
* En realitat, l’única cosa inútil en aquesta pobra vida nostra és allò que no es fa.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 26)
* És la lluita de classes el motor de la història—ací i ara—? Més aviat sembla la lluita de càrrecs.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 40)
* Els escriptors, com els còmics, no obliden mai cap desatenció, cap blasme, ni un sol mot lleugerament feridor.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 49)
* Cada generació literària es creu superior a l’anterior i destinada a brillar eternament.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 49)
* La caseta i l’hortet, una expressió que ha suscitat les ironies dels que voldrien fer creure que tornen de tot quan, molt sovint, en realitat, no han anat enlloc.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 56)
* La por, la inevitabilitat de la mort i la idea de la inutilitat de tot esterilitza l’ànima i és ja com una mort anticipada.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 66)
* Només quan ja no hi som a temps, ens adonem que sempre ens perdem per poc, i que mai no ens hauríem perdut per massa.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 231)
* Les memòries que no s’escriuen no compten i l’home —i la dona— són —som— màquines d’oblidar:  […] tot allò que no figura escrit en un paper se’n va com el fum.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris II, Cossetània Edicions 2012, pàg. 334)
* Mai no hi ha prou temps quan s’estima un lloc amb un amor tan absolut.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 87)
* És amor, això, aquesta generositat fàcil, aquesta sensació de ser entès per fi, de no haver de simular?
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 90)
* Es pot imaginar ell mateix morint, però no desapareixent del tot. Per més que ho intenta, no pot aniquilar el darrer residu d’ell mateix.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 105)
* De la mateixa manera que el destí d’algunes generacions és ser destruïdes per la guerra, sembla que l’actual és ser aixafada pels polítics.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 321)
* Per a què serveixen els llibres si no és per canviar de vida .
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 336)
* Un llibre hauria de ser una destral per partir el mar de gel que tenim a dins. Què hauria de ser, si no?
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 359)
* Comèdia és el que trobes quan els principis topen amb la realitat.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 361)
* No hi ha cosa més irritant que et diguin què has de sentir.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 365)
* La música era la traça, la inscripció, del sentiment.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 366)
* Un escriptor que deforma el medi per dir el que no s’ha dit abans […] és el senyal de la gran literatura.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 502)
* La veritat és la felicitat, la infelicitat, o la mitjana de totes dues.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 164)
* Per cada gran poeta hi ha un núvol de poetes menors, com mosquits brunzint al costat d’un lleó.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 174)
* Els artistes […] tenen una flama interior, una flama que es consumeix però que, paradoxalment, renova tot el que toca.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 183)
* Els artistes no poden estar mai del tot presents al món: han de tenir sempre un ull mirant dins seu.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 183)
* És això el que és la prosa, secretament: la segona opció, el recurs dels esperits creatius que no funcionen?
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 209)
* A la vida real […] no hi ha ni tan sols exàmens als quals recórrer.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 214)
* De la mateixa manera que un gripau verinós no s’enverina ell mateix, no triguem a endurir la pell contra la sinceritat pròpia.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 304)
 
* Les millors satisfaccions són les més irracionals.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 52)
* Les coses contenen memòria sentimental.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 168)
* Allò que dóna sentit a una col·lecció és el seu col·leccionista.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 168)
* Allò que més ens retrata són els nostres elogis.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 184)
* La política ha esdevingut l’art de la gestió de l’opinió pública.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 263)
* De privilegis no se’n té mai prou.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 384)
* Viatgem pels mites, no estrictament pels paisatges. Llavors , la satisfacció no és descobrir, sinó reconèixer. Confirmar el mite.
(© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 458)
* Es trobava en el millor moment de la vida d’un home, aquell en què la raó i les emocions segueixen camins separats.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 9)
* La convivència és fonament de tota bellesa.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 16)
* L’única superioritat que s’acostuma a acceptar de les dones és la de categoria inconscient.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 29)
* Les renúncies més vehements acostumen a ser les de caràcter menys absolut.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 39)
* L’infortuni és un bon sedant contra el temor.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 49)
* El convenciment engendra convenciment.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 55)
* Hi ha loquacitats que no diuen res […] i hi ha silencis que diuen moltes coses.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 167)
* Una part del plaer que causa un sentiment està en la possibilitat d’exterioritzar-lo en el moment que se sent.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 196)
* Bona dona no fa nosa, però ni la millor no val la llibertat de ser solter.
(©  Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 416)
* Deu ser el que passa amb els germans petits: res del que fa la germana gran, estranyament poderosa, sembla fora del normal.
(©  Alice Munro, Estimada vida, Club Editor, Barcelona, 2013, pàg. 110)
* És més que res que cada persona té la seva idea de Déu.
(©  Alice Munro, Estimada vida, Club Editor, Barcelona, 2013, pàg. 124)
* I llavors va pensar que el mateix fet de viure prou temps fa que desapareguin els problemes. Et situa en un club selecte. Siguin quines siguin les teves incapacitats, el fet de viure molts anys les elimina en gran mesura. Amb el temps, totes les cares hauran patit, no només la teva.
(©  Alice Munro, Estimada vida, Club Editor, Barcelona, 2013, pàg. 167)
* No hi ha pitjors mentides que les que ens diem a nosaltres mateixos.
(©  Alice Munro, Estimada vida, Club Editor, Barcelona, 2013, pàg. 269)
* Era mil vegades més feliç quan no tenia res més que centenars d’esperances! Ara ho tinc tot i no puc esperar res més.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 80)
* Qui demana diners, sol rebre també una carretada de consells que no ha demanat.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 179)
* Una persona n’havia de tenir una altra en qui confiar, a qui poder-ho explicar tot. Si no, no era realment una persona.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 229)
* Només es pot ser generós amb un enemic generós; un enemic mesquí sempre interpreta la generositat com un senyal de feblesa.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 266)
* Les xifres no són mai la mesura de l’èxit.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 321)
* Tenia el costum propi de la gent rica de deixar les persones amb la paraula a la boca.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 373)
* A la vida val més no demanar gaires favors. En general, els favors acaben sortint massa cars.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 375)
* Ens imaginem que necessitem més coses de les que en realitat necessitem.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 489)
* Els homes sense petites febleses oculten en general un gran vici!
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 558)
* No crec que pugui estimar-te en hores prefixades.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 599)
* Si tens confiança, no cal que facis preguntes, i si no en tens, és inútil que en facis.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 601)
* Només et pots acomiadar de les coses que hagis tingut.
(© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg. 14)
* Sempre que dónes alguna cosa, reps alguna cosa.
(© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg. 119)
* Si trobes a faltar algú, no estàs mai sol.
(© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg. 155)
* Si el que busco em vingués a trobar a la cadira, de què em servirien les sabates?
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 43)
* Un dels avantatges del cel és que no es trepitja.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 43)
* En una conversa s’ha de mantenir l’equilibri. Un home que parli massa és sord.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 92)
* En el fons, cada vida, en general, no és més que un estil literari.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 97)
* Un fracàs excel·lent produeix innombrables formes d’aixecar-se.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 155)
* La vida és notable i minuciosa, però no admet explicions.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 161)
* S’ha d’arribar cansat al lloc on es vol envellir, perquè si hi arribem forts encara, i impacients, arrencarem de nou. I equivocarem el destí.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 174)
* Ni tan sols sóc prou fort per veure a fons la feblesa dels altres.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 179)
* Només se sap mirar, després d’aprendre’n.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 180)
* A l’autobús, es llegeix el diari per no mirar al voltant.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 201)
* Les paraules només afegeixen a les narracions el que la pell no pot detallar.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 218)
* El poder és enemic dels versos.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 220)
* Si tothom fos savi, qui necessitaria temples?
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 227)
* La història perfecta només s’acaba quan ens morim.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 250)
* Si hi hagués més traductors el nombre de guerres disminuiria.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 282)
* El temps és l’enterramorts de la intensitat.
(© Gonçalo M. Tavares, Un viatge a l’Índia, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 414)
* No hi ha paraules que puguin consolar, […] no n’hi ha.
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 23)
* La ceguesa és una gran desgràcia, excepte per als amants. 
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 137)
* Es feia difícil sortir al món, quan te’l podien esborrar tot d’un plegat com si res.
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 191)
* Quan Déu Pare està content, estic segura que deu xerrar amb el seu Fill, i amb l’Esperit Sant. 
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 192)
* Ximpleries, la poesia més important i profunda de la meva vida. 
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 209)
* El silenci absolut, el silenci que s’instal·la quan algú ja ha dit el que pensava molt endins, potser sense voler-ho. 
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 228)
* Quan  ets jove no saps res, o pitjor, menys que res.
(© Sebastian Barry, A la banda de Canaan, Edicions de 1984, 2013, pàg. 242)
 Quan els límits de la percepció es dilueixen, hi ha altres escales de valor que també deixen de ser vàlides.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 15)
* Naturalment, tots els bons llibres ja s’havien escrit.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 19)
* Què era en el fons la vida? Potser la gata ho sabia, però va preferir netejar-se l’orella. 
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 21)
* L’única diferència entre les editorials grans i les petites era que les negatives de les grans arribaven abans i que les de les petites sonaven més insegures.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 77)
* Les dones no saben estar soles, i d’aquí vénen tots els problemes.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 81)
* Les espurnes de la literatura encenien la vida i ho feien esclatar tot en mil bocins.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 82)
* Fes allò que no puguis deixar de fer.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 133)
* [La Babs] tenia una necessitat malaltissa d’explicar coses, compulsió que les dones tenen de tota manera.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 144)
* Em va mirar sense veure’m. era com si els seus ulls no tinguessin prou força per a una mirada completa.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 148)
* Si hi ha alguna cosa pitjor que un comunista ortodox […] és un comunista paranoic.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 150)
* La història no es repeteix, i una vida se’t pot fer refotudament llarga, si només recordes les derrotes.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 154)
* Sóc escriptor, no un estudiant de pràctiques a una llibreria. Jo escric llibres, no els empaqueto.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 159)
*  Tractant-se de literatura, els marxistes sempre havien demostrat tenir un gust ben reaccionari. I pel que fa a la política, al capdavall, també.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 162)
* Estem preparats per a crisis d’abast mitjà, però els incidents més greus no els veiem amb bons ulls.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 239)
* És impossible esperar tot el dia, quan esperes alguna cosa.
(© Jörg Fauser, Matèria Primera, Labreu Edicions, 2013, pàg. 240)
* El temps és el material amb el què es constitueix la personalitat.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 23)
* És quan algú el llegeix que aquest llibre es transforma en llibre, i en cada milió de lectures diferents un llibre es transforma en un milió de llibres diferents.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 79)
* Els lectors no treballen per als escriptors. Treballen per compte propi.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 79)
* Gastar-te el que guanyes en mig mes en dues peces de roba, la veritat, sembla diabòlicament desequilibrat.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 84)
* Com passa quan mires al sol, sempre t’ha costat mirar-la directament.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 87)
* La fama, com un núvol, aparentment es pot convertir en el seu propi fonament, inflada, autosuficient, resoludament en les altures.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 101)
* Tenir influències és com tenir ales. Amb influències es pot volar. Les influències són la manera que els petits es tornin grans i els grans enormes.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 140)
* La sang és més forta que els desenganys.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 148)
* Veu com li redueixes la solitud i, cosa més significativa, et veu mirant-la, cosa que li desperta el desig més estrany que un jo pot tenir per un tu, el desig que estiguis menys sol.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 164)
* Tots som refugiats de la nostra infància.
(© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 167)
* ¿Havia arribat al sofisma de totes les dones que concilien l’amor envers els fills amb la mentida conjugal?
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 85)
* Després ens adonem que cada nova acció veritablement essencial que fem no ens produeix desconcert, perquè la part més íntima de nosaltres mateixos ja havia estat advertida.
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 112)
* Les dones mai no són insensibles a les manifestacions místiques…
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 157)
* El geni només és etern quan el seu llenguatge és, d’una manera infal·lible, un testimoni de la humilitat i la dignitat humana.
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 210)
* Hi ha coses que de seguida es poden explicar, d’altres volen el seu temps i algunes no es poden dir.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 75)
* La mentida destrossa la persona per dintre […]. Pots aguantar-hi molt de temps la tapadora al damunt, fins el dia que bull i vessa.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 78)
* En les qüestions de l’amor […] els homes grans acostumen a ser tan ximples com els joves.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 92)
* No sé pas […] fins a quin punt es pot arribar a mentir. Però suposo que es pot anar més enllà del que he cregut mai.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 131)
* No els agraden les persones especials, sobretot quan llegeixen molts llibres.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 147
* Em fa por deixar de tenir el meu recer, no tenir cap mare que em consoli quan van mal dades.
(© Daniela Krien, Algun dia ens ho explicarem tot, Editorial Empúries, 2013, pàg. 155)
* La majoria dels enemics comencen sent amics.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 34)
* El dia que no sàpiga ignorar una fiblada d’autocompassió serà el dia que estaré acabat per sempre. 
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 36)
* Va fer com si s’ho rumiés, cosa que sempre volia dir que no s’ho rumiava gens.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 63)
* Avui dia, la manera de fer-se d’or en el món de l’arquitectura consisteix en empescar-te noves maneres perquè la gent pugui fer veure que es reuneix quan de fet manté les distàncies.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg.52)
* Fa molt de temps vaig descobrir que la meva feina consisteix tant o més a revelar els secrets que cadascú s’amaga a si mateix que no pas a revelar els que amaguen als altres.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 58)
* Eren uns ulls que havien mort dues vegades i havien continuat amb vida.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 63)
* No se’ls ensenya res, als titelles. S’estiren els cordills i prou.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 123)
* En la negociació hi ha el poder, la viabilitat.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 125)
* Els despatxos d’arquitectura sempre són un bon argument contra els arquitectes.
(© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 150)
* Els regals encara pertanyien una mica més a qui els feia que no a mi mateix.
(© Walter Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900, Lleonard Muntaner Editor 2013, pàg. 69)
* L’instint delata allò en què no deixarem de ser perseverants i s’hi fusiona.
(© Walter Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900, Lleonard Muntaner Editor 2013, pàg. 154)
* Les troballes són per als infants el que les victòries per als adults.
(© Walter Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900, Lleonard Muntaner Editor 2013, pàg. 158)
* Les cases parlen de com són els que hi viuen.
(© Adrià Pujol, Alteracions, Editorial Males Herbes 2013, pàg. 68)
* Prefereix la geologia de l’aventura a l’oceanografia del tedi.
(© Adrià Pujol, Alteracions, Editorial Males Herbes 2013, pàg. 121)
* En qüestions de veracitat, com menys es digui, millor.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 39)
* Educar els fills és un esport espantosament competitiu. Ferotge i sanguinari.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 59)
* El sarcasme és l’arma dels dèbils.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 154)
* La gent sempre et demostren qui són. 
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 194)
* Les amigues sempre fingien, i aquella era la base de la societat.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 220)
*  ¿Què havien aconseguit, les feministes, si les dones encara havien de fer cues el doble de llargues al lavabo de senyores?
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 220)
* La clau de la felicitat era no preguntar mai per què.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 265)
* No hi havia moneda de canvi per a la confiança de la joventut.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 293)
* No volem creure mai que ja és tard per a alguna cosa, però sempre és fa tard, i finalment, és massa tard.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 301)
* La gent ens tornem molt despietats amb aquells a qui hem fet mal.
(© Elizabeth Strout, Els germans Burgess, Edicions de 1984, 2013, pàg. 368)
* Quan tens una relació amb una altra persona i en reps alguna cosa, n’has de donar una altra.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 23)
* Tenir un objectiu ben determinat simplifica la vida.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 26)
* La gelosia era la presó més desesperada del món, perquè era el pres mateix qui s’hi havia tancat.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 47)
* La lògica no és cap llibre d’instruccions que pugis fer servir com et convingui.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 80)
* Els [telèfons] mòbils són tan pràctics que no ho són gens.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 146)
* El talent és com un recipient. Per molt que treballis i t’hi esforcis, no en pots canviar la mida, ni posar-hi més aigua de la que hi cap.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 179)
* A mesura que vivim, a poc a poc anem descobrint com som realment, i com més coses descobrim, a més coses hem d’anar renunciant.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 188)
*A la vida hi ha coses massa complicades d’explicar, sigui en la llengua que sigui.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 233)
* Al món hi ha coses que només es poden expressar amb l’aspecte d’una dona.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 254)
* Si estàs viu, tens personalitat.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 282)
* No hi ha ningú que sàpiga qui és.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 289)
* Les paraules adequades sempre arriben quan ja és massa tard.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 293)
* Quan te n’adones, ja has perdut el paradís.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 323)
* Cadascú creix a una velocitat diferent, i va en una direcció diferent.
(© Haruki Murakami, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Editorial Empúries, 2013, pàg. 323)
* No n’hi ha prou a seure esperant que el destí actuï.
(© J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús, Edicions 62, 2013, pàg. 124)
* De la mateixa manera que el peix viu al mar, nosaltres vivim en el temps i hem de canviar amb el temps.
(© J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús, Edicions 62, 2013, pàg. 134)
* El canvi és com la marea creixent. Pots construir barreres, però sempre es filtrarà entre les escletxes.
(© J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús, Edicions 62, 2013, pàg. 134)
* La veritat potser està bé, però de vegades és millor una cosa inferior a la veritat.
(© J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús, Edicions 62, 2013, pàg. 163)
* Hi ha consideracions superiors a obeir la llei, imperatius superiors.
(© J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús, Edicions 62, 2013, pàg. 292)
* Era un home amb mal de queixal a l’ànima.
(© John Fante, La germandat del raïm, Edicions de 1984, 2013, pàg. 63)
* Per escriure bé un home ha de tenir una malaltia mortal. És l’única manera de suportar la presència de la mort.
(© John Fante, La germandat del raïm, Edicions de 1984, 2013, pàg. 73)
* Quan les teves febleses són la teva fortalesa, plores. Plorar desconcerta la gent, no saben com prendre-s’ho.
(© John Fante, La germandat del raïm, Edicions de 1984, 2013, pàg. 171)
* Hauria de començar a endreçar-se a si mateix.
(© Barbara Constantine, I a sobre… la Paulette!, Editorial Empúries, 2013, pàg. 23)
* A la vida, s’havia d’esperar sempre.
(© Barbara Constantine, I a sobre… la Paulette!, Editorial Empúries, 2013, pàg. 151)
* La joventut la consolava, era el seu baló d’oxigen, les seves maduixes amb nata d’hivern.
(© Barbara Constantine, I a sobre… la Paulette!, Editorial Empúries, 2013, pàg. 154)
* Era difícil de creure que el seu pare algun dia hagués estat petit.
(© Barbara Constantine, I a sobre… la Paulette!, Editorial Empúries, 2013, pàg. 158)
* Sabia per experiència que els adults eren capaços de tot.
(© Barbara Constantine, I a sobre… la Paulette!, Editorial Empúries, 2013, pàg. 160)
* Si el cor d’un home és difícil, molt més ardu resulta desxifrar el cor d’una comunitat.
(© Gesualdo Bufalino, La llum i el dol, adesiara Editorial, 2013, pàg. 11)
* Dels tòpics es desprèn de tant en tant un germen de veritat.
(© Gesualdo Bufalino, La llum i el dol, adesiara Editorial, 2013, pàg. 21)
* Cada civilització s’inventa les seves formes i els seus simulacres a costa dels precedents.
(© Gesualdo Bufalino, La llum i el dol, adesiara Editorial, 2013, pàg. 41)
* Caldria llegir sempre els llibres de viatges sense la presumpció de comparar les seves raons i les veritats amb les nostres.
(© Gesualdo Bufalino, La llum i el dol, adesiara Editorial, 2013, pàg. 64)
* La noia li va dirigir aquella mirada que només tenen les noies que es pensen que el món és seu tan sols per la felicitat que senten en aquell moment.
(© Gerbrand Bakker, Deu oques blanques, Raig Verd editorial, 2013, pàg. 28)
* De vegades l’enyorança era agradable, d’altres no.
(© Gerbrand Bakker, Deu oques blanques, Raig Verd editorial, 2013, pàg. 50)
* Mai no saps què pensa o què sent realment una persona.
(© Gerbrand Bakker, Deu oques blanques, Raig Verd editorial, 2013, pàg. 142)
* No pots deixar que les coses depenguin d’altres coses.
(© Gerbrand Bakker, Deu oques blanques, Raig Verd editorial, 2013, pàg. 183)
* Els nens petits no es queixen mai dels seus pares, ni tan sols dels pitjors pares, simplement accepten el que els ha tocat i van fent amb el que tenen. 
(© Paul Auster, Informe de l’interior, Edicions 62, 2013, pàg. 49)
* Els secrets dels personatges que viuen dins de les novel·les sempre s’acaben sabent. 
(© Paul Auster, Informe de l’interior, Edicions 62, 2013, pàg. 73)
* El més a prop que una persona pot estar de l’eternitat és vivint en el present. 
(© Paul Auster, Informe de l’interior, Edicions 62, 2013, pàg. 203)
* No crec en les abstraccions. Són les assassines, les mutiladores de la ment. 
(© Paul Auster, Informe de l’interior, Edicions 62, 2013, pàg. 204)
* [Es] fa difícil entendre d’on sorgeix aquesta resistència faraònica a la tortura.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 41)
* Jo només sóc l’incrèdul que he caigut a la seva pròpia trampa.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 46)
* El món dels grans s’assemblava a una absurda tragicomèdia sense final i l’escepticisme l’única arma per enfrontar-s’hi.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 122)
* La vida mai no supera la ficció, […] només t’evadeixes de la realitat submergit en històries que, paradoxalment, te la confirmen.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 143)
* Al capdavall, tot és política, diners i contactes; fins i tot quan les intencions són lloables.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 260)
* Em deixo endur per l’absurd automatisme que proclama que fer les coses com fins ara ho solucionarà tot per si sol.
(© Maiol de Gràcia Clotet, La peixera, La peixera, Edicions del Periscopi, 2013, pàg. 276)
* Mentre la Blanche no es lleva, els mobles esperen amb paciència el moment de complir la seva funció.
(© Jean Echenoz, 14, Raig Verd Editorial, 2013, pàg. 24)
* Les dimensions de la ciutat automàticament buidada dels seus homes sembla que hagin augmentat.
(© Jean Echenoz, 14, Raig Verd Editorial, 2013, pàg. 28)
* L’estat major no va trigar a discernir l’avantatge que oferien uns homes correctament abeurats, amb l’embriaguesa que tapava la por.
(© Jean Echenoz, 14, Raig Verd Editorial, 2013, pàg. 43)
* Atès que l’única solució és deixar de ser útil, evidentment tothom espera una bona ferida a falta de res millor.
(© Jean Echenoz, 14, Raig Verd Editorial, 2013, pàg. 93)

* Ningú no es pot suportar sencer a si mateix.
(© Joan F. Mira, El tramvia groc, Proa Editorial, 2013, pàg. 8)

* La necessitat […], des de les faules gregues i arreu de l’ample món, ha estimulat sempre l’enginy.
(© Joan F. Mira, El tramvia groc, Proa Editorial, 2013, pàg. 106)
* La vergonya […] és filla de la covardia.
(© Joan F. Mira, El tramvia groc, Proa Editorial, 2013, pàg. 130)
* L’experiència dels actes i dels dolors humans és infinitament més antiga que els conceptes i els mots que els defineixen.
(© Joan F. Mira, El tramvia groc, Proa Editorial, 2013, pàg. 168)
* Era la tardor i les fulles queien dels arbres. S’estaven quedant calbs.
(© Howard Buten, Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Blackie Books, 2013, pàg. 82)
* Es diu iaia. És molt vella i parla en jueu, i no l’entenc, només que de vegades parla en anglès, que tampoc l’entenc. Crec que hauria de tenir substítols.
(© Howard Buten, Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Blackie Books, 2013, pàg. 134)
* Un funeral […] és una festa però sense regals.
(© Howard Buten, Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Blackie Books, 2013, pàg. 139)
* La casa de la Jessica té tenderols, semblen parpelles, i la pluja regalimava pels costats i vaig pensar: «La casa també està plorant».
(© Howard Buten, Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Blackie Books, 2013, pàg. 142)
* La natura somreia amb el somrís ple de llum d’una verge enamorada.
(© Prudenci Bertrana, Violeta, Edicions de la ela geminada, 2013, pàg. 60)
* Per trist que estigui un home, quan enfront seu se li presenten dues noies amb els encants de la joventut i l’hermosura, no es fa esquerp, no fuig, les mira, hi enraona si convé dant un instant de repòs al seu dolor.
(© Prudenci Bertrana, Violeta, Edicions de la ela geminada, 2013, pàg. 65)
* Que groga és la llum de l’auba quan un no espera res, quan se té el convenciment de que el sol farà sa via i no ens durà ni la més petita joia, ni la més insignificant sorpresa agradable.
(© Prudenci Bertrana, Violeta, Edicions de la ela geminada, 2013, pàg. 109)
* Sempre arriba, d’una manera o altra, el ressò de lo que contra nostra se murmura.
(© Prudenci Bertrana, Violeta, Edicions de la ela geminada, 2013, pàg. 113)
* La hipocresia és l’homenatge que el vici rendeix a la virtut.
(© John le Carré, Una veritat delicada, Edicions 62, 2013, pàg. 72)
* La vida és allò que et queda.
(© John le Carré, Una veritat delicada, Edicions 62, 2013, pàg. 180)
* A la gent li agrada valorar el que compra, no pas que li encolomin coses sense pagar res a canvi. És la naturalesa humana.
(© John le Carré, Una veritat delicada, Edicions 62, 2013, pàg. 267)
* ¿Saps què és un suïcidi […]? Un puto assassinat, això és el que és. Tant se val que primer et matis a tu mateix: després mates altres persones.
(© John le Carré, Una veritat delicada, Edicions 62, 2013, pàg. 270)
* En un moment de crisi la gent tendeix a interpretar el món segons les visions que el persegueixen.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 35)
* I tanmateix, encara que una persona insistís en la imatge que li havia costat construir, havia de tenir present que en un moment determinat l’encant de la imatge que volia mostrar s’esvaïa, s’evaporava i només quedaven les realitats concretes.
(© Nir Baram, La bona gent,, Edicions Empúries, pàg. 45)
* En la consciència de les persones existeixen només les nostres ombres i res més.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 95)
* La imaginació és un déu de venjança perfecta.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries 2013, pàg. 113
* La casa no és un museu per recordar els morts sinó un lloc on viuen persones.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 172)
* Els nostres cossos som nosaltres.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 240)
* No hi ha èxit sense enemics.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 276)
* Cada persona té uns límits.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 281)
* Les coses que passen ara les perceps i t’hi enganxes, no només tu sinó tot el que has estat sempre.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 290)
* Com més petit és l’home, més rumors necessita.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 294)
* Si no vols que la informació arribi a l’enemic, no la revelis a l’amic.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 319)
* Aquella llibertat d’acció que tenia quan era jove es va restringint de mica en mica i es fa una esquerda petita.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 327)
* L’infantilisme dels homes de vegades cansava.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 352)
* Els intel·ligents tenen l’obligació de renunciar al seu propi temps de vegades.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 354)
* Gairebé no hi ha cap gran acció a la història que no topi amb pessimistes.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 382)
* L’home savi aprèn a creure en l’empresa vital amb la innocència adequada.
(© Nir Baram, La bona gent, Edicions Empúries, 2013, pàg. 413)
* No es portaven bé però se suportaven —potser perquè es necessitaven.
(© Ramon Tolosa, Les coses invisibles, Angle Editorial, pàg. 19)
* Els pares d’en Manel formaven un matrimoni d’anar fent, mancat d’aquell punt de curiositat, de fortitud i d’il·lusió que cal per tenir un projecte, per desendreçar el seu voltant i trencar la rutina, per fer-se sentir.
(© Ramon Tolosa, Les coses invisibles, Angle Editorial, pàg. 29)
* Ens vam descobrir facultats que fins aleshores no sabíem que teníem —com diuen que passa sempre, quan la vida rebla un clau que semblava no poder enfonsar-se més.
(© Ramon Tolosa, Les coses invisibles, Angle Editorial, pàg. 125)
* Per la vida d’un home, pels seus actes, tant ara com llavors és impossible saber si és creient o no.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 23)
* La llum del coneixement i de la vida ha desfet l’edifici artificial [de la fe].
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 25)
* En els escrits feia com a la vida […]: havia d’amagar el bé i ensenyar el mal.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 28)
* La vocació [dels artistes i els poetes…] és instruir la gent.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 29)
* Afalagàvem els altres amb l’objectiu que al seu torn fossin indulgents o ens afalaguessin.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 32)
* El que estableix què està bé i què és necessari no és el que la gent digui o faci, no és el progrés, sinó el meu cor i jo.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 35)
* La meva vida és una broma pesada i estúpida que m’ha fet algú.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 44)
* Quan no sap alguna cosa, diu que és una estupidesa.
(© Lev Tolstoi, Confessió, Angle Editorial, pàg. 79)
* No hi ha al món cap aliment, ni vi, ni tan sols el petó de cap dona, que sigui més dolç que […] un aire impregnat de flors, d’humitat i frescor.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 13)
* Quan rebem el càstig del flagell de la consciència, els remordiments ens esqueixen per dins durant tota la vida.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 45)
* Envellir amb serenor no és pas un camí de decadència sinó d’enaltiment.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 51)
* L’única gràcia dispensada als éssers vius és el seu esforç… i la seva ànima.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 54)
* Divina ignorància: aquest sí que és un do magnànim.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 56)
* Les paraules no li sortien mai de cop, més aviat s’arrossegaven amb crosses des d’on havien estat concebudes.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 91)
* El camp de batalla deixa en els ingenus rostres dels joves [l’empremta de virilitat prematura].
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 110)
* Aquest fràgil edifici tan amenaçat, la nostra vida, l’hem de portar tots sols.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 77)
* Els propis sentiments són la primera trampa que ens costa de salvar, de superar amb una certa dignitat. 
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 115)
* Tendim inconscientment a centralitzar per a poder catalogar o bé ofegar amb més facilitat.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 115)
* Els rius són […] el sistema nerviós de la terra.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 116)
* Ésser català i casar-se amb una dona intel·ligent és una cosa ben fotuda.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 191)
* Quan s’és pobre no es pot mai assegurar que un alliberament no comporti una nova i potser pitjor forma d’esclavatge. 
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 232)
* El futur és el moment que estem vivint.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 308)
* Un artista que parla massa d’art és que necessita justificar-se o bé suplir una manca d’inspiració. 
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 320)
* Tan fàcil que sembla viure i tan difícil que sembla escriure.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 321)
* Estàs casat amb mi, però tens una amant que es diu Literatura, una amant contra la qual no hi ha combat possible perquè no és de carn i ossos.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 326)
* És tan fàcil escriure les coses que han estat viscudes, és tan fàcil que fins i tot arriba a anguniejar, perquè escriure és una cosa ben difícil.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 512)
* Una cosa és pensar les coses, i fins i tot escriure-les, i una altra, més dura, és viure-les.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 535)
* La mort acompleix la funció justa, és el que hauria de ser.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 563)
* L’amor no és un sentiment tancat i que es dirigeix vers una única direcció.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 599)
* L’espontaneïtat és una mena de retorn a la pubertat.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 605)
* La lletra impresa és l’arma dels covards que saben escriure, dels oprimits que tenen coses a dir.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 643)
* La coacció és una forma de mort lenta.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 664)
* L’amor entra per la bellesa.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 691)
* La fam sexual és insadollable, es posseeix una persona i la possessió voldríem que sempre anés en progressió, que esdevingués una absorció total.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 751)
* És el millor enemic el que ens manté vius en una societat competitiva.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 754)
* L’home pot formular sempre un altre per què, el per què del per què.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 755)
* ¿Què vol dir, caldre? No podem viure només fent el que ens cal.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 22)
* La culpa es viu com l’envestida d’una onada gegant contra el buc d’un vaixell.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 45)
* En general, només veiem el que volem veure.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 55)
* Tenia aquella convicció tan curiosa dels que en realitat no confien en ells mateixos.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 70)
* L’elegància que donen els diners mai no s’oblida del tot, per més que la borsa s’enfonsi.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 70)
* Un gran artista no necessita res més que la seva ferida.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 97)
* La franquesa és l’últim recurs dels barroers.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 102)
* Li falta aquella vena de vacuïtat que han de tenir els actors de la màxima categoria.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 104)
* Una sola cosa ens distingeix de les bèsties: que tothom arrossega un Edèn, un regne de silenci interior, i d’això, a manca d’un nom millor, n’hi ha que en diuen ànima.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 123)
* Un quan interpreta s’ha d’esborrar completament.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 190)
* No som innocents de res del que haguem triat.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 295)
* Ens passem la vida batallant amb els grillons de les nostre mares.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 295)
* ¿Què vol dir, caldre? No podem viure només fent el que ens cal.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 22)
* La culpa es viu com l’envestida d’una onada gegant contra el buc d’un vaixell.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 45)
* En general, només veiem el que volem veure.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 55)
* Tenia aquella convicció tan curiosa dels que en realitat no confien en ells mateixos.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 70)
* L’elegància que donen els diners mai no s’oblida del tot, per més que la borsa s’enfonsi.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 70)
* Un gran artista no necessita res més que la seva ferida.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 97)
* La franquesa és l’últim recurs dels barroers.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 102)
* Li falta aquella vena de vacuïtat que han de tenir els actors de la màxima categoria.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 104)
* Una sola cosa ens distingeix de les bèsties: que tothom arrossega un Edèn, un regne de silenci interior, i d’això, a manca d’un nom millor, n’hi ha que en diuen ànima.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 123)
* Un quan interpreta s’ha d’esborrar completament.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 190)
* No som innocents de res del que haguem triat.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 295)
* Ens passem la vida batallant amb els grillons de les nostre mares.
(© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 295)
* Què són els fets? Closques buides […]. Sense interpretació no són res.
(© Gabriel Josipovici, Era broma, Raig Verd editorial, pàg. 50)
* [Una broma,] si l’expliques ja no és una broma.
(© Gabriel Josipovici, Era broma, Raig Verd editorial, pàg. 56)
* La gent infeliç sempre dorm molt.
(© Gabriel Josipovici, Era broma, Raig Verd editorial, pàg. 85)
* La casa és part del que som.
(© Gabriel Josipovici, Era broma, Raig Verd editorial, pàg. 128)
* El pallasso és el nostre boc expiatori i el nostre guia, el nostre amo i el nostre criat.
(© Gabriel Josipovici, Era broma, Raig Verd editorial, pàg. 134)
* Es tracta d’amor quan perds la facultat de parlar, quan no pots ni respirar.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 16)
* Hi ha dones que pensen com policies. […] Això està bé, això està malament.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 18)
* No tenim mai la companyia humana que voldríem. Sempre ens hem de quedar amb una altra cosa.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 32)
* Fins a quin punt els homes podien estar a tocar del desastre per molt segurs que semblessin.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 52)
* No semblava que li importés res, però segurament les coses li importaven molt, en el fons.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 63)
* Desbordava felicitat, però aquella felicitat que coneix els seus propis límits.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 97)
* L’aspecte de la gent no és el que tu recordes.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial,pàg. 110)
* La resta era una llarga novel·la que s’assemblava molt a la teva vida: hi passaves sense pensar i aleshores un matí s’acabava.
(© James Salter, L’última nit, L’altra editorial, pàg. 129)
* No practicaven l’agricultura ecològica sinó més aviat la mandra.
(© Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França, Editorial Empúries, pàg. 25)
* Els diners, i com més n’hi ha més, sempre troben per on escapolir-se.
(© Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França, Editorial Empúries, pàg. 40)
* El veritable espectacle, en qualsevol representació operística, té lloc al pati de butaques i a les llotges.
(© Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França, Editorial Empúries, pàg. 53)
* Des de temps immemorial, la millor manera de desconcertar l’adversari ha estat fer-li creure que faràs, ni més ni menys, allò que espera que facis.
(© Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França, Editorial Empúries, pàg. 73)
* Després d’un capellà celibatari aconsellant un matrimoni, una de les coses més grotesques que deu haver donat l’espècie humana és un jutge dirimint una qüestió humana.
(© Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França, Editorial Empúries, pàg. 98)
 
* Recorda els noms de la gent i ells et recordaran a tu.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 18)
* Ens hem convertit en una nació de gats domèstics.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 23)
* Si penses massa, sabràs del cert que no ets res. Si penses en la justa mesura, sabràs que ets petit, però que ets important per a unes quantes persones.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 112)
* Quan comença l’adolescència i la primera joventut, els nens es tornen implacables.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 113)
* La paternitat és una prova de resistència. Has de tenir la fortalesa del triatleta.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 116)
* Pujar un nen és construir una catedral. No hi ha dreceres.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 116)
* Els americans neixen sabent-ho tot i res alhora. Neixen tirant endavant, a gran velocitat, o això es pensen.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 136)
* La majoria de la gent no en volia prendre, de decisions.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 149)
* Provem els botons que ens donen recompenses.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 189)
* Per acabar decebent tothom només cal que visquis prou.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 194)
* És el problema inherent a la connectivitat constant: qualsevol silenci de més de dues hores provoca pensaments apocalíptics.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 227)
* Els joves no tenen ningú amb qui parlar, i quan ho fan no saben què han de dir ni com han de dir-ho. Per això cometen la major part de crims del món.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 299)
* Sempre volem ser on no som.
(© Dave Eggers, Un holograma per al rei, Edicions del Periscopi, pàg. 302)
* Quan un home públic menteix una vegada, ja mai més no se’l creu ningú; ha escollit un expedient en contra de la durada i, per tant, ha comés un error de càlcul.
(© Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne, Blackie Books, 2013, pàg. 9)
* L’escriptura es va inventar com un remei, o com una manera de calmar l’angoixa, de domesticar els dimonis.
(© Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne, Blackie Books, 2014, pàg. 45)
* El llibre va ser un exercici espiritual, una mena d’examen de consciència.
(© Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne, Blackie Books, 2014, pàg. 47)
* Només en moviment es pot pensar bé.
(© Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne, Blackie Books, 2014, pàg. 57)
* La lectura o l’estudi, aquestes caceres espirituals de les quals a vegades ens pensem que tornem amb les mans buides, mentre que de fet les alegries s’han anat acumulant al llarg del camí.
(© Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne, Blackie Books, 2014, pàg. 133)
* Era amor, el forn on tot crema.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 68)
* Els grans editors no sempre eren grans lectors, i els bons lectors rarament podien ser bons editors.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 119)
* Quan es dóna, la fama del poeta no s’assembla a cap altra.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 167)
* La destrucció dels millors és natural, i els confirma.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 167)
* No es pot conèixer l’altre tota l’estona.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 170)
* A la vida has de tenir amics i un bon lloc per viure.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 186)
* Els poemes eren essencialment inviolables.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 206)
* L’edat no ve de mica en mica, ve tota de cop. Un dia no ha canviat res, i una setmana més tard tot s’ha transformat.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 210)
* Les coses no són mai senzilles, en el moment.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 236)
* En la bellesa només hi pots confiar, confiar-hi de debò, per un temps limitat.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 302)
* Les dones fortes sempre generen ansietat.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 343)
* Per fer d’editor […] t’has d’obrir a l’escriptura dels altres.
(© James Salter, Això és tot, Editorial Empúries, 2014, pàg. 349)
* Els rabassuts acostumen a ser optimistes bondadosos; en canvi, els espigats, per regla general, són més aviat escèptics.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013, pàg. 125)
* Els preparatius per a la matança de gent sempre s’han portat a terme en nom de Déu o d’algun hipotètic ésser superior que la humanitat ha engendrat en la seva imaginació.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013, pàg. 152)
* Per a ell ser txec era una mena d’organització secreta de la qual valia més mantenir-se al marge.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013, pàg. 196)
* El capità Adamicka va començar a tenir fama d’home just, i per això […] el van enviar al camp de batalla.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013,pàg. 329)
* El més important és no dir mai la veritat en el judici. El qui es deixa encantar i confessa la veritat està perdut, sempre serà un zero a l’esquerra.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013,pàg. 418)
* La millor cosa que pots fer […] és fer-te passar per idiota.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013,pàg. 420)
* Un home recte, que diu al pa, pa i al vi, vi, poques vegades rep hòsties.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013,pàg. 767)
* Per força, acabaré malament; si no fos així, ni m’adonaria que sóc a l’exèrcit.
(©Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013, pàg. 770)
* El silenci també és molt poderós i la gent no ho sap.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 14)
* Les paraules […] són l’engany més gran de tots.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 14)
* Només som humans de debò […] quan callem.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 14)
* Tots traiem forces d’algun racó que ens és només nostre: la ràbia, l’oblit, de vegades la indiferència.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 29)
* La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seues imperfeccions i en fan bandera, peti qui peti.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 29)
* La curiositat, aquesta vella insaciable.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 47)
* Normalment, com més lletja és la ciutat, més fàcilment entres en la conversa.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 65)
* Rússia: el país de la inexplicabilitat.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 102)
* Amb el temps, totes les nostres obstinacions acaben resultant-nos absurdes.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 129)
* Les mitges veritats no semblen mentides.
(© Yannick Garcia, La nostra vida vertical, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 134)
Es troba lluny de ser perfecta, però crec que si fos més perfecta, seria menys interessant.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 31)
 * She has small claims to perfection; but then, I maintain that, if she were more perfect, she would be less interesting.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Quan una dama té la condescendència d’excusar-se, és impossible de mantenir el disgust.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 46)
* When a lady condescends to apologise, there is no keeping one’s anger.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* En les coses de l’amor, no hi ha mitjancer que pugui comparar-se a un nen alegre i de cor senzill.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 127)
* In love affairs, there is no mediator like a merry, simple-hearted child.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* A la teva edat l’amor és el qui mana; a la meva, és el sòlid, útil diner.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 243)
* At your time of life, it’s love that rules the roast: at mine, it’s solid, serviceable gold.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Si alguna vegada sóc mare, lluitaré amb perseverança contra aquest crim de l’excessiva indulgència.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 302)
* If ever I am a mother I will zealously strive against this crime of over-indulgence.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Aqueix deplorable orgull que esquiva l’aparença de pobresa com si fos un delicte.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 308)
* That despicable pride that shuns the semblance of poverty as of a shameful crime.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* El compliment més bo per a una mare és apreciar el seu petit.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 323)
* Els jugadors d’escacs són tan esquerps […]; no es fan companyia més que a ells mateixos.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 396)
* Chess-players are so unsociable,[…]; ‘they are no company for any but themselves.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Quan els homes s’ofeguen, s’agafen a qualsevol cosa.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 470)
* Drowning men catch at straws.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Amb el risc d’endur-me aquest disgust que sol ser la recompensa dels qui comuniquen alguna informació desagradable o donen un consell no requerit.
(© Anne Brontë, La llogatera de Wildfell Hall, El Gall Editor, 2013, pàg. 541)
* At the risk of incurring that displeasure which is so commonly the reward of those who give disagreeable information, or tender their advice unasked.
(© Anne Brontë, The Tenant of Wildfell Hall)
* Se li acostaven tan sols per curiositat, per por de morir sense haver experimentat alguna cosa que les allunyés de la quotidianitat.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 20)
* Tot el que és important de veritat, el que és real, interessant i sincer passa d’amagat dels altres.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 25)
* La veritable existència és la que transcorr oculta.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 25)
* Hi ha certs misteris de la vida que aconseguim resoldre quan ja és massa tard.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 67)
* Els violoncels són uns dels escassos instruments que tenen ànima.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 100)
* Quan ets tu qui espantes la gent, no tens por d’estar sola enmig de la fosca i la buidor.
(© Neus Canyelles, Mai no sé què fer fora de casa, Edicions Proa, 2014, pàg. 168)
* Tenir la mateixa sang no vol dir ser de la mateixa condició moral.
(© Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, Club editor, 2013, pàg. 18)
* El mal de les famílies no vol soroll.
(© Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, Club editor, 2013, pàg. 39)
* —El secret de la felicitat; ja me l’explicaràs. / —No creure-la un impossible.
(© Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, Club editor, 2013, pàg. 86)
* L’autenticitat era una ventada que enfonsava portes i finestres.
(© Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, Club editor, 2013, pàg. 165)
* Els dubtes fan la por.
(© Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, Club editor, 2013, pàg. 175)
* Els infortunis atorguen certs drets.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 67)
* Les malheurs donnent des droits.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.205)
* Les dones sempre se’n surten.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 69)
* Les femmes ne sont jamais embarrassés d’elles.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 206)
* Veure i fer coses noves és un plaer d’allò més gran.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 70)
* C’est un très grand plaisir de voir et de faire des choses nouvelles.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 207)
* El dret natural ensenya a matar el proïsme, i així ho fan a tot arreu.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 83)
* Le droit naturel nous enseigne à tuer notre prochain, et c’est ainsi qu’on en agit dans toute la terre.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 213)
* Encara que fossin una traducció, continuaven semblant paraules enginyoses.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 98)
* Quoique traduits, ils paraissaient toujours des bons mots.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.220)
* L’optimisme […] és la mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 106)
* [L’]optimisme […] c’est la rage de soutenir que tout est bien quand on est mal.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 222)
* [Un crític] és un infeliç […] que es guanya la vida malparlant de totes les obres de teatre i de tots els llibres que es publiquen; odia tothom que tingui èxit, com els eunucs detesten que s’ho passen bé al llit.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 128)
* [Un critique] c’est un mal vivant […] qui gagne sa vie à dire du mal de toutes les pièces et de tous les livres ; il hait quiconque réussit, comme les eunuques haïssent les jouissants.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 231)
* [Un crític] és un d’aquells escurçons de la literatura que s’alimenten de fang i de verí.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 128)
* [Un critique] c’est un de ces serpents de la littérature qui se nourrissent de fange et de venin.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 231)
* Aquest món […] és una cosa ben forassenyada i abominable.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 139)
* Ce monde-ci […] c’est quelque chose de bien fou et de bien abominable.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.237)
* No tinc pèls a la llengua, jo; dic el que penso, i me’n fum si els altres pensen o no el mateix que jo.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 157)
* Je dis ce que je pense, et je me soucie fort peu que les autres pensent comme moi.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.246)
* El treball allunya de nosaltres tres mals molt grans: l’ensopiment, el vici i l’endurança.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 186)
* Le travail éloigne de nous trois grands maux : l’ennui, le vice, et le besoin.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.258)
* Cap poble sobre la terra no té cap motiu per enorgullir-se del seu passat.
(© Sayed Kashua, Segona persona del singular, Edicions de 1984, 2014, pàg. 47)
* Li agradava avançar, poder posar una altra creu a la llista de llibres que creia que havia de conèixer.
(© Sayed Kashua, Segona persona del singular, Edicions de 1984, 2014, pàg. 51)
* Li semblava que desitjava els cossos de totes les dones llevat del de la dona amb qui s’havia casat.
(© Sayed Kashua, Segona persona del singular, Edicions de 1984, 2014, pàg. 53)
* Un combat és com quan dos es mosseguen. A tots dos els fa mal, però el temorós és el primer que diu «em fa mal».
(© Sayed Kashua, Segona persona del singular, Edicions de 1984, 2014, pàg. 124)
* L’amor és com una religió, […] fàcil d’adoptar per als miserables.
(© Sayed Kashua, Segona persona del singular, Edicions de 1984, 2014, pàg. 232)
* L’optimisme no és una cosa seriosa.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 170)
* Tancar els ulls davant de les coses no és mai suficient perquè les coses deixin d’existir.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 179)
* Una joventut […] és l’estàtua, la imatge dels somnis i dels errors de les generacions anteriors.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 266)
* Com els arbres, la intel·ligència humana, sobretot el geni, troba vies misterioses per a espargir la sement i fecundar.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 267)
* La joventut, més que el dret, té el deure de revisar tots els problemes en els més diversos ordres de la vida. Ha de posar-se a endreçar el món on li pertoca viure i on criarà els seus fills.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 268)
* L’escriptor només traeix quan es traeix ell mateix.
(© Domènec Guansé, Catalunya a l’exili, Cossetània Edicions, 2014, pàg. 341)
* Jo sóc sicilià, cosa que vol dir que a tot arreu sóc estranger.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 28)

* Soy siciliano, lo cual significa que soy extranjero en cualquier parte del mundo.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 29)

 * És un error penedir-se del passat, perquè no hi podem fer res. És el passat i aquí s’acaba la cosa.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 31)

* Arrepentirse del pasado es un error, porque no hay nada que podamos hacer. Lo pasado pasado está.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 31)

* Els imperatius culturals existeixen.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 53)

* Existe algo así como un imperativo cultural.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 54)

* Tots els artistes són caníbals, i com més gran és l’artista més caníbal és.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 60)

* Todos los artistas son caníbales, y cuanto mayor es el artista, más caníbal es.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 61)

* De jove ets una papallona, voles de flor en flor, i així ha de ser, perquè si no ho fas després no sabràs en quina flor voldràs acabar aterrant.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 64)

* Cuando eres joven, eres una mariposa que va de flor en flor, y así es como debe ser, porque a menos que te hayas comportado de esta manera, no sabrás cuál es la flor en la que quieres posarte finalmente.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 65)

* Hem de viure en el present, per difícil que sigui.
(© Gabriel Josipovici, Infinit. Història d’un moment, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 104)

* Debemos vivir en el presente, por más difícil que resulte.
(© Gabriel Josipovici, Infinito. La historia de un momento, Còmplices Editorial, 2014, pàg. 107)

* Quan no estàs segur de la teva autoritat és que no en tens.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 33)

 * El desig dóna energies.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 41)

 * Si admires la persona amb qui t’has casat potser és que alguna cosa no acaba de funcionar.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 44)

* La majoria dels humans […] han d’heure-se-les amb [la] desconnexió entre qui són per a si mateixos i què  són per als altres.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 155)

 * Un perfeccionista mai no és feliç.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 300)

 * La majoria de les celebracions són un fracàs.
(© Lionel Shriver, Germà gran, L’Altra Editorial, 2014, pàg. 358)

* Evitem escriure els detalls massa íntims de la nostra vida per por que, un cop fixats sobre el paper, deixin de pertànyer-nos.
(© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa Edicions, 2014, pàg. 33)

* Abans que sotmetre els altres a un interrogatori, val més sempre acceptar-los com són.
(© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa Edicions, 2014, pàg. 67)

 * No segueixo mai cap consell de ningú.
(© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa Edicions, 2014, pàg. 99)

 * Tenim el dret de jutjar les persones que estimem?
(© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa Edicions, 2014, pàg. 155)

* La nostàlgia és aquell mal estrany que ens fa dolorosament feliços.
(© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013, pàg. 30)
* Ma mare té una constància que forma part de mi sense interferir-hi, com si hi fos sense ser-hi.
(© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013,  pàg. 47)
* Una educació repressiva provoca que et rebel·lis. En canvi, una de permissiva fa que obeeixis quan fas el que vols.
(© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013, pàg. 130)
* La confiança desapareix a l’albelló de la por.
(© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013, pàg. 169)
* No accept les crítiques perquè les crec massa.
(© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013, pàg. 195)
* Un nen sense pare és pitjor que si estigués mort.
(© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 67)
* Als quinze anys les noies eren dones i els nois, nois.
(© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 144)
* Era només quan desapareixia la lent del conte de fades que t’acabaves descobrint a tu mateix i les coses que importaven.
(© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 228)
* Sempre és recorda el que és continu i el que és anòmal.
(© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 412)

* El fingiment ens pot ajudar de tantes maneres.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 23)

* Ara necessites […] abandonar el niu a la fi […]. Volar.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 24)

* El fingiment pot ser important que no pas acceptar […] el que tota la resta del món considera un fet.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 30)

* Massa sovint les millors persones del món no tenen poder.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 30)

 * El món no sempre mesura la intel·ligència de manera correcta.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 34)

* Al món li agraden més els diners que la veritat.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 34)

* Les paraules es poden fer servir d’armes que fan molt de mal.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 55)

 * I em vaig preguntar si tenir fe no és una altra manera de fingir.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 255

 * Hi vaig rumiar i vaig decidir que no provaria de troba resposta als grans misteris de la vida.
(© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 256)

* Quan un pilot de guerra es mata no es mata sol, sinó que també moren els altres.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 16)

* La vida és un breu instant […] entre dos abismes.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 17)

 * Les persones, fins i tot quan són intel·ligents i honestes, poden ser alhora una completa inutilitat.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 18)

 * La tècnica ens allibera de la moral.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 19)

 * Va experimentar amb una especial claredat el goig de viure, que neix d’experimentar la bondat i la generositat envers els infants i els vells, els gossos, les granotes, les papallones, els cucs i els ocells.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 24)

 * L’home mor per molt de temps, però si és estúpid, aleshores ho fa per sempre.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 39)

 * Pensar és la llibertat!
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 52)

 * Era possible reprimir l’aspiració de la llibertat, però […] era impossible destruir-la. 
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 53)

 * No només la vida fa horribles a les persones; també les persones fan horrible la vida.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 55)

 * Les relacions familiars rares vegades són transparents.
(© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 112)

* Allò que en la joventut es pot tolerar, en la vellesa resulta detestable.
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 39)
* What is passable in youth is detestable in later age.
(© Jane Austen, Emma)
* Una meitat del món és incapaç d’entendre els plaers de l’altra.
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 100)
* One half of the world cannot understand the pleasures of the other.
(© Jane Austen, Emma)
* Hi ha persones que, com més coses fas per elles, menys fan per elles mateixes.
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 113)
* There are people, who the more you do for them, the less they will do for themselves.
(© Jane Austen, Emma)
* La felicitat quotidiana de la vida domèstica [depèn de menudeses].
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 145)
* The daily happiness of private life depends […] of [little matters].
(© Jane Austen, Emma)
* Quantes vegades no arruïnem la felicitat a costa de preparatius, preparatius absurds!
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 316)
* How often is happiness destroyed by preparation, foolish preparation!
(© Jane Austen, Emma)
* La més encantadora i la millor de totes les criatures, perfecta malgrat totes les seves imperfeccions.
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 534)
* This sweetest and best of all creatures, faultless in spite of all her faults.
(© Jane Austen, Emma)
* Els petits detalls […] només són interessants si els explica una dona.
(© Jane Austen, Emma, Adesiara Editorial, 2014, pàg. 583)
* The minute particulars, which only woman’s language can make interesting.
(© Jane Austen, Emma)
* Quan una persona menteix sempre, és impossible que sigui coherent.
(© Jane Austen, Lady Susan, Nørdicalibros, 2014, pàg. 64)
* When a person is always to deceive, it is impossible to be consistent.
(© Jane Austen, Lady Susan)
* La innocència mai no resulta, en afers amorosos.
(© Jane Austen, Lady Susan, Nørdicalibros, 2014, pàg. 68)
* Artlessness will never do in love matters.
(© Jane Austen, Lady Susan)
* Els homes joves solen prendre decisions amb precipitació, i no són més abruptes en prendre-les que inconstants a l’hora de mantenir-s’hi ferms.
(© Jane Austen, Lady Susan, Nørdicalibros, 2014, pàg. 88)
* Young men are often hasty in their resolutions, and not more sudden in forming than unsteady in keeping them.
(© Jane Austen, Lady Susan)
* Hi ha alguna cosa agradable en uns sentiments que es deixen modelar amb tanta facilitat. […], resulten molt convenients quan hom vol influenciar les passions d’altri.
(© Jane Austen, Lady Susan, Nørdicalibros, 2014, pàg. 102)
* There is something agreeable in feelings so easily worked on; […] they are very convenient when one wishes to influence the passions of another.
(© Jane Austen, Lady Susan)
* Capficar-te en els problemes no és la solució.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 41)
* No cal ser ric […] per ser maco.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 45)
* Cal deixar de banda l’aspecte personal de les coses per guanyar perspectiva.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 65)
* ¿La veritat què és? La veritat és aquella cosa que fa que passi el que volem que passi.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 67)
* La veritat és el vent que ens bufa les veles en exclusiva per a nosaltres.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 67)
* Tot el que et doni la vida, tu agafa-ho.
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 119)
* ¿Com és que et penses que el que penses tu és el que pensa tothom?
(© George Saunders, Pastoràlia, Edicions de 1984, 2014, pàg. 151)

* La rutina és un enemic insidiós.
(© Peter Terrin, El vigilant, Raig Verd, 2014, pàg. 17)

* L’uniforme fa el vigilant.
(© Peter Terrin, El vigilant, Raig Verd, 2014, pàg. 20)

 * La vida pot agafar rumbs inesperats.
(© Peter Terrin, El vigilant, Raig Verd, 2014, pàg. 37)

 * El que s’exigeix als vigilants és sobrehumà: no fer res, esperar i mantenir-se alerta.
(© Peter Terrin, El vigilant, Raig Verd, 2014, pàg. 90)

* Hi ha temes que pertanyen a la zona dels silencis.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 18)
* Les dones interessants s’assemblaven als calidoscopis, una perfecta arquitectura de formes i colors que, tot d’un plegat, canvien.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 137)
* L’important s’amagava sovint sota l’arquitectura dels dies.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 137)
* La joventut acostuma a portar una bellesa afegida.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 155)
* No hi ha adequació possible en la mort d’algú estimat.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 209)
* El silenci sovint té més efecte que les paraules.
(© Maria Barbal, En la pell de l’altre, Columna Edicions, 2014, pàg. 278)
* La biografia és una col·lecció discontínua i trencada de fotografies fetes expressament.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg.  17)
* Escrius per tancar les ferides.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 61)
* Un revolucionari amb fills comença a entendre els conservadors i els prudents.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 63)
* Un valent amb fills comença a tornar-se una mica covard.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 63)
* La memòria […] daura i millora el passat, quan li convé.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 107)
* Els pares sempre tenen per als fills cops amagats, en la seva biografia.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 133)
* Sense fe, tots els pelegrinatges deceben.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 176)
* Mai no coneixem prou bé el nostre enemic.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014,pàg. 191)
* Quan se’ns endu el corrent, arrosseguem i som arrossegats alhora.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014,pàg. 254)
* No es pot viure eternament dins d’un parèntesi.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 259)
* No es pot ser lliure si no s’és una mica egoista, una mica malvat.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 261)
* Als vencedors no els agrada discutir, només als vençuts.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 280)
* Les coses es coneixen quan es retroben.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 286)
* Vivim dins d’un castell de cartes i ens pensem que vivim dins d’un castell de pedra.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 331)
* La inèrcia de les coses: s’aguanten per la quietud.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 331)
* La memòria no és la memòria de les coses, sinó de la percepció de les coses.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 347)
* Sempre és el rostre el que més parla.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 370)
* El dolor és intransferible, com la por.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 438)
* Les cases són les dones, les porten les dones.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 452)
* Les presons han estat sempre el territori —també— del paternalisme.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 458)
* Al final, un home només pot posar a la venda, quan van mal dades, allò que sap.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 496)
* El món sempre és més complicat que els esquemes.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 513)
* Una altra de les formes de maldat dels pobles és la maledicència per invenció o per exageració.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 523)
* La misèria i la malaltia són cosines germanes.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 524)
* Tot un món cap dins una foto.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 595)
* Els tímids […] contra la timidesa, s’imposen la representació, de vegades la sobreinterpretació.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 611)
* La memòria tria. La memòria tendeix a l’optimisme.
(© Vicenç Villatoro, Un home que se’n va, Edicions Proa, 2014, pàg. 625)
* Les mentides dites amb finalitat artística […] poden ser […] les formes de veritat més seductores.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 15)
* Mai som tan moderns, tan allunyats del passat, com creiem que som.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 34)
* Ningú no ho sap tot.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 102)
* Tots ens hem d’agafar a alguna cosa.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 114)
* Crec que l’home és un animal d’infanteria.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 181)
* Les il·lustracions tendeixen a mutilar les paraules.
(© Kurt Vonnegut, Mare nit, Edicions Males Herbes, 2014, pàg. 189)
* L’òpera […] és l’art de les emocions incontrolades.
(© E.L. Doctorow, El cervell de l’Andrew, Edicions de 1984, 2014, pàg. 23)
* Ningú no va pel món disculpant-se pels pares que té.
(© E.L. Doctorow, El cervell de l’Andrew, Edicions de 1984, 2014, pàg. 78)
* La felicitat consisteix a viure la quotidianitat de la vida sense saber fins a quin punt ets feliç.
(© E.L. Doctorow, El cervell de l’Andrew, Edicions de 1984, 2014, pàg. 116)
* La veritable felicitat ve de no saber que ets feliç.
(© E.L. Doctorow, El cervell de l’Andrew, Edicions de 1984, 2014, pàg. 116)
* La vida t’esmola si l’has de tallar.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 22)
* Cau bé d’aquella manera que cau bé la gent que no busca caure bé.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 40)
* Cada família arrossega les seves vergonyes i tothom les pròpies.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 48)
* Una família sense vergonyes és una família disfuncional.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 48)
* Els llocs s’acaben ocupant, al final som nosaltres els que estem de pas.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 93)
* L’única certesa és el canvi.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 159)
* La incertesa ajuda a escriure, massa incertesa no.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 171)
* L’oblit és el segon enterrament dels soldats.
(© Francesc Serés, La pell de la frontera, Quaderns Crema, 2014, pàg. 195)
* Ni en nom de la política ni en nom de res, trobo lícit enganyar-se.
(© Pere Calders, Estimat amic. Cartes. Textos, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, pàg. 46)
* [Les] decisions tremebundes arriben sempre després d’un bon sopar.
(© Pere Calders, Estimat amic. Cartes. Textos, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, pàg. 69)
* El sentiment és més poderós que la paraula.
(© Pere Calders, Estimat amic. Cartes. Textos, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, pàg. 85)
* La veritat només necessita ésser sincera per ser miraculosament múltiple.
(© Pere Calders, Estimat amic. Cartes. Textos, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, pàg. 103)
* [La poesia ha d’assolir] aquell subtil equilibri entre el que es diu i la manera com es dit.
(© Miquel Martí i Pol, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, pàg. 20)
* La funció del llenguatge poètic és potenciar [la] realitat per mitjà de tensions comprensibles; no defugir la realitat amb excuses de mal pagador.
(© Miquel Martí i Pol, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, pàg. 20)
* La poesia és una qüestió de treball i no de sobtades il·luminacions.
(© Miquel Martí i Pol, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, , Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, pàg. 37)
* «L’èxit» no fa sinó exigir-me més de mi mateix.
(© Joan Vinyoli, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, pàg. 64)
* Escriure el que hom és, com és, i a la vegada ser diferent cada vegada, és a dir, evolucionar, és molt difícil.
(© Joan Vinyoli, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014,pàg. 91)
* La veritable poesia lírica […] s’assenta en [l’]equilibri [entre passió i claredat].
(© Miquel Martí i Pol, Barcelona / Roda de Ter, Editorial Empúries, 2014, pàg. 114)
* No hi ha cap nostàlgia que es pugui comparar a la que desvetlla el record d’Europa.
(© Pere Calders, La maleta extraviada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, pàg. 16)
* Els anys passen tan de pressa que la fugida del temps produeix un estupor ple de tristesa.
(© Pere Calders, La maleta extraviada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, pàg. 20)
* Que Déu ens conservi la capacitat de somni!
(© Pere Calders, La maleta extraviada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, pàg. 26)
* Gairebé sempre, el millor és fer el que es pugui amb persistència.
(© Pere Calders, La maleta extraviada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, pàg. 35)
* Escriure [en català], més que no pas a l’ambició o a la simple vocació, ha d’obeir al desig de servir.
(© Pere Calders, La maleta extraviada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, pàg. 61)
* Les criatures són temps que madura en cossos.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 14)
* Un home que no ha vist la guerra és com una dona que no ha parit: viu com un idiota.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 16)
* La seva vida no sabia on ficar-se.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 35)
* Quan no pots viure enlloc, et trenques el cap.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 38)
* ¿La veritat no devia ser un enemic de classe i prou?
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 48)
* El socialista […] tenia por d’oblidar l’obligació de l’alegria.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 69)
* ¿Què hi ha en aquest món: el Partit o tu?
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 95)
* ¿Voleu tornar a sembrar el capitalisme o ja heu obert els ulls?
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 125)
* Acostuma[r-se] a viure com un home sense sentiments […] era el mateix que morir ara, però encara més trist.
(© Andrei Platónov, La rasa, Edicions de 1984, 2014, pàg. 160)
* La precarietat és una característica general del país.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 7)
* La literatura anglesa és l’única confortable.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 7)
* Els diners es guanyen i després es llencen. Curiosíssim.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 9)
* Els grecs són els andalusos dels Balcans.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 49)
* L’aire [de Barcelona] sembla haver estat mastegat i respirat per altres.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 69)
* La gent ha estat sempre igual —horrible.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 140)
* El més important de la vida és dormir.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 159)
* La sort és una de les obsessions del país.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 164)
* Cada any l’hivern ens agafa com una sorpresa inesperada.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 175)
* De vegades, el sentit del ridícul no em deixa escriure.
(© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 248)
* [Quan hi ha] guerra […] la gent vol saber què passa i els diaris s’acaben de seguida.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 21)
* Ha tingut la mala idea de néixer del sexe femení, no té l’oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 25)
* Els pares no sempre són fàcils d’entendre.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 33)
* Els adults són éssers imprevisibles.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 35)
* Passo massa temps amb el nas ficat en els llibres, […] necessito reprendre el contacte amb la vida «de veritat».>
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 143)
* M’agraden les persones que no se senten obligades a somriure per mostrar que són amables.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 143)
* De vegades em fa la impressió que el meu cervell s’omple d’informacions inútils i que no hi tindré prou lloc per registrar el que és veritablement important.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 166)
* Quan et fas gra, forçosament, es van reduint les possibilitats de retrobar les persones amb qui has corregut amb pantalons curts.
(© Joanna Gruda, El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Blackie Books, 2014, pàg. 236)
* De cada fet s’aprèn sempre alguna lliçó.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 25)
* Existam sempre, em cada fato, lições a aprender.
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* Qui ha viscut molt és així: qualsevol fet, paisatge o cara li recorda quelcom del passat.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 38)
* Quem muito viveu é assim: qualquer fato, paisagem ou face recorda-lhe algo do passado.
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* Un home que pega a una dona sempre és un covard, incapaç d’enfrontar-se a un altre home.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 112)
* E homem que bate em mulher é sempre covarde, incapaz de enfrentar outro homem.
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* Res en el món, com l’amistat, els amics són la sal de la terra.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 144)
* Nada no mundo igual à amizade, os amigos são o sal da terra. 
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* És el temps qui acaba establint la veritat.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 163)
* O tempo quem termina sempre por estabelecer a verdade. 
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* No hi ha res al món sense un costat bo.
(© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 224)
* Não há nada no mundo sem seu lado positivo.
(© Jorge Amado, Os velhos marinheiros)
* Tot el que és bo, i el que és dolent també, al final s’acaba.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 105)
* Tudo que é bom, tudo que é ruim, também termina por acabar.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* L’amor és la millor i la pitjor cosa del món.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 251)
* Amor, a melhor e a pior coisa do mundo.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* De res serveix l’autoritat que no té cap força.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 260)
* Autoridade sem força não vale nada.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* Res no convenç més una dona com tenir casa pròpia.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 292)
* Nada influi tanto as mulheres como ter casa própria.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* Un home neix per morir, quan li arriba la seva hora.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 347)
* Um homem nasce para morrer quando seu dia chega.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* Explicar significa limitar.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 399)
* Explicar é limitar.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* Cada u té la seva bogeria.
(© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 450)
* Cada um com sua loucura.
(© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela )
* Els anys creen vincles.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 20)
* Prefereixo mil vegades la vida falsa a la real, que sempre és desordenada i arbitrària.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 22)
* Cap llibre no és llegit del tot.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 50)
* Res humà no és etern i la roda de la fortuna no sempre gira en el sentit positiu.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 57)
* No aprenem res sense haver-ho viscut realment.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 67)
* A una edat determinada tots hem d’acceptar que la vida pràcticament ja ha passat.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 77)
* Les mil figuracions bondadoses de les mil religions les hem inventades per estricta necessitat.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 97)
* Té cap força la veritat que no és convincent?
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 98)
* El dolor humà és intransferible, per molt que sigui similar en aquells que l’experimenten.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 108)
* S’envelleix a batzegades.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 151)
* Les disculpes solen ser justificacions en si mateixes inacceptables.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 169)
* Simplifiquem els nostres sentiments en proclamar que estimem, que odiem o que estem emocionats.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 177)
* L’essencial s’esdevé en la ignorància.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 180)
* La vergonya sempre desarma i et fa vulnerable.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 182)
* La vida és una llarga relació de difunts fins que arriba la nostra hora.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 221)
* El dolor ens ajuda a tenir memòria.
(© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 248)