Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li[…]

Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un[…]

Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del[…]

Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui[…]

El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte[…]

(A)normalitat quotidiana En aquest temps nostre en que tot sembla exactament idèntic —on quan viatges no saps[…]

Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs…— davant dels quals només pots dir: «Bravo!». I[…]

Petita gran literatura Sovint he remarcat la malaurada prevenció que tenen una majoria dels lectors per acostar-se[…]

Per més que, en general, creure en la infal·libilitat dels premis literaris sovint sigui més una qüestió[…]

Aprendre a viure sense xarxa En general, quan d’alguna obra tothom en parla tan bé i de[…]