Autor: XavierSerrahima
Medallistes catalans?
Els catalans, almenys tots aquells que ens en sentim i només ens sentim catalans, perdem un llençol en cada bugada……
Comitè Olímpic Català, per fi!
Des que he llegit, aquest matí, l’avui.cat no he pogut deixar de donar-me cops al cap! Cops i més cops!…
En Saura surt de l’armari
Sovint la gent d’iniciativa ha hagut de sentir l’acusació d’ésser “la marca blanca” del PSc – o sigui, del PsoE….
Esperit olímpic
Aquests dies d’estiu en que sembla que no hi hagi lloc més que per als Jocs Olímpics i els seves…
Carta oberta a Carod Rovira
Sembla que aquest estiu els mitjans de comunicació catalans hagin decidit afegir-se a l’esport cinegètic nacional espanyol, la caça i…
Lliçó de cosmopolitisme
En menys de dues setmanes començaran els Jocs Olímpics de l’amor, la democràcia i la llibertat. Seguint una d’aquelles normes…
L'Escala i el turisme de qualitat
No és aconsellable deixar-se dur per l’entusiasme, per la lloança exagerada. Tanmateix, a voltes el panegíric és obligat. Cal, doncs,…
Perdó per ésser catalans…!
Ja fa quasi cent anys, el pensador de la Torre de les Hores, Francesc Pujols, escrivia una frase que –…
Llengua comuna
La gent del Manifiesto por una lengua común no en tenen prou amb sembrar zitzània i tractar d’establir una gradació…
Llengües de comunicació democràtica
De nou, comprovem el vast l’abisme que hi ha entre la definició que ens ofereix el diccionari i l’ús que…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
