Autor: XavierSerrahima
El camí dels vots perduts
Fer-se una idea aproximada de la situació política en que ha quedat Euskadi després de les eleccions del passat diumenge…
Govern no nacionalista a Euskadi
Si fullegem, avui, la majoria dels diaris, comprovarem que el titular que obre les seves portades és, si fa no…
ONG poloneses?
Un dels hàbits espanyols més arrelats és acusar els catalans de mirar-nos tot el dia el melic i d’embrancar-nos en…
El govern amic del PSOE
Cada vegada – més sovint que no pas voldria – que sento aplicar el concepte de Govern amic al del…
Vaga a Catalunya
Avui hem tingut el privilegi de viure a Catalunya la primera vaga de jutges de l’encara jove – i cada…
Model de democràcia
Novament l’estat espanyol ha ofert al món una demostració de què és la democràcia i de com es legitima i…
Conxorxa contra el PP
El PP ha reaccionat amb una més que justificada indignació davant la decisió de l’Audiencia Nacional de processar alguns dels…
Nou calendari escolar consensuat
El flamant i irreemplaçable Conseller d’educació ha trobat, tot d’una, la pedra filosofal que ha de convertir en or l’eterna…
Els catalans som racistes
Històricament els tòpics més tòpics ens descriuen els catalans com a garrepes. Des de fa uns anys, per interessos polítics…
En Saura mai no s’equivoca…
Resultaria del tot inconcebible i preocupant que algú, i més encara les forces polítiques de l’oposició, gosessin posar en dubte…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
