Autor: XavierSerrahima
Votar independència o dependència
Sovint, quan et defineixes com a partidari del dret a decidir i d’un estat propi, la majoria el primer que…
Pluralitat política
Un dels grans trets característics que diferencia el nostre país del del costat en els processos electorals és la possibilitat…
Beneficis del debat cara a cara
En un sistema electoral com el nostre, al qual aboca cada dia més al bipartidisme l’aplicació del poc proporcional mètode…
Els interessos de l’estat espanyol
La gran idea de l’ínclit i insuperable Rodríguez Zapatero per solucionar el sagnant conflicte que viu el Sàhara Occidental, que…
La CORI i els frikis de la política
Des que la CORI va insinuar que es presentaria a les eleccions al parlament s’ha volgut destacar el seu evident…
Lamentem però no condemnem
Aquesta malaurada i feridora frase la feren famosa els dirigents de Batasuna cada vegada que ETA cometia un atemptat, amb…
El paper de la dona a l’església
El més gran progrés que comportà el segle XX a la història de la humanitat no fou el de la…
No totes les religions són iguals
Un dels reptes fonamentals que té pendents l’Estat espanyol és el de l’acceptació i la integració de la pluralitat, de…
Som en campanya electoral?
Ara que som tan a prop de tot sants —o que abans rebia aquest nom, actualment a punt d’ésser engolida…
Llançant llast, Rodríguez Zapatero?
La renovació —o teòrica renovació— del govern del gran i inimitable Rodríguez Zapatero ha posat de manifest, una vegada més,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
