Autor: XavierSerrahima
Fem Via (a la) Catalana cap a la independència
La d’avui és una d’aquelles jornades que restarà assenyalada en lletres d’or en els annals de la nostra història mil·lenària….
Artur I, el poruc
Malgrat que la tradicional —i gairebé congènita— tendència de Convergència i Unió a la temprança política, al malaurat i infructuós…
Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència
Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis…
Citacions literàries d’Algun dia ens ho explicarem tot, de Daniela Krien
* Hi ha coses que de seguida es poden explicar, d’altres volen el seu temps i algunes no es poden…
Citacions literàries d’Una dona, de Sibilla Aleramo
* ¿Havia arribat al sofisma de totes les dones que concilien l’amor envers els fills amb la mentida conjugal? (©…
Citacions literàries de Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Mohsin Hamid
* El temps és el material amb el què es constitueix la personalitat. (© Mohsin Hamid, Com fer-se fastigosament ric…
No s’ha de barrejar esport i política
De la mateixa manera que els polítics —i, encara més, els Governs: quina vergonya, la Generalitat Convergent!— s’han de preocupar…
Citacions literàries de Matèria primera, de Jörg Fauser
* Quan els límits de la percepció es dilueixen, hi ha altres escales de valor que també deixen de ser…
Citacions literàries de A la banda de Canaan, de Sebastian Barry
* No hi ha paraules que puguin consolar, […] no n’hi ha. (© Sebastian Barry, A la banda de Canaan,…
Narcís Serra va fer el que havia de fer
En la seva compareixença d’ahir l’injubilable Narcís Serra demostrà ben pal·lesament la utilitat que tenen aquest tipus de controls parlamentaris:…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
