Ara és l’hora, Oriol, ara és l’hora!
Ara és l’hora dels valents; ara és l’hora dels que saben el què volen; ara és l’hora dels que tenen idees, principis i conviccions fermes; ara és l’hora dels que serveixen al país i no se’n serveixen; ara és l’hora dels que fan una passa endavant, dels que s’arrisquen, dels que no dubten en sacrificar-se, si cal; ara és l’hora dels nous Rafael Casanova.
Ara no és l’hora, Oriol, dels temorencs; ara no és l’hora dels que diuen i no fan; ara no és l’hora del vol gallinaci; ara no és l’hora de l’oportunisme i dels oportunistes; ara no és l’hora del partidisme ni de l’electoralisme, de guanyar vots a qualsevol preu; ara no és l’hora dels aprofitats; ara no és l’hora de pensar en un mateix; ara no és l’hora d’amagar el cap sota l’ala; ara no és l’hora de pusil·lànimes; ara no és l’hora d’imitar els generals que es miren la batalla des de lluny, esperant rebre una medalla mentre d’altres lluiten i cauen per ells; ara no és l’hora de les paraules, ni dels càlculs…
Ara és l’hora dels fets, Oriol; ara és l’hora de recordar Macià i Companys, empresonats pels seus ideals. Sí, Oriol —i on dic Oriol podria dir Josep Antoni, Joan o David—, ara és l’hora d’anar junts, de fer pinya, de mostrar-nos més units que mai. Ara és l’hora de demostrar al govern espanyol —que fa servir la Constitución i el Tribunal Constitucional com a arma de destrucció de la vertadera democràcia— que anirem fins el final, que no descansarem fins que el poble català pugui decidir.
Ara és l’hora, Oriol, d’entrar al govern i deixar-se d’excuses de mal pagador; ara és l’hora de fer pinya i de convocar, junt amb el President, la consulta; i ara és l’hora d’acceptar-ne, conjuntament, les conseqüències, de dir a l’estat colonitzador espanyol que si han d’il·legalitzar o processar els responsables de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre, ens hauran d’il·legalitzar o processar a tots.
Ara és l’hora, Oriol, ara és l’hora!
Ara és l’hora, Oriol, sobretot, de posar en evidència si tots els catalans i catalanes, començant pel seus dirigents, saben fer-se dignes de Catalunya!
dimarts, 2 de setembre del mmxiv
© Xavier Serrahima 2014
www.racodelaparaula.cat
@xavierserrahima
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
