Així, sí! Així sí! Així sí és com es guanyen espais de llibertat! Així sí que podem conèixer, de manera directa i sense intermediaris, quina és la opinió de la població catalana. Així sí que podem expressar-nos sense que d’altres parlin en el nostre nom! Així sí podem creure que la nostra veu es escoltada! Així sí! Així, sí! Sí!
La d’ahir serà recordada, sens cap mena de dubte, com una de les dates claus de la consolidació de la democràcia al nostre país. Malgrat no comptar amb cap mena de suport institucional, d’haver-se de sufragar amb aportacions individuals, d’haver rebut des de fa mesos l’envestida ferotge dels mitjans més retrògrades i involucionistes —alguns d’ells, per desgràcia, a casa nostra— la consulta ciutadana Barcelona Decideix va assolir una participació de 257.645 votants. Un 21,37 % dels convocats —un 18,14 % sobre el padró.
Per més que algun diari decidís divendres seguir el tan criticable exemple dels seus més lamentables homònims espanyols, confonent informació amb opinió, i —el que encara és més greu— opinió amb tergiversació (per no dir manipulació), els ciutadans de Barcelona i d’altres municipis de Catalunya han demostrat que volen fer sentir la seva veu. (En aquest sentit, l’editorial d’aquest periódico no podia ésser més encertat: “Així, no!” Així no s’hauria de practicar mai el periodisme!)
Seguint amb la seva habitual i impecable objectivitat i subjectivitat —una imparcialitat incontrovertible, de pedra picada, que converteix en inexplicable que algun malpensat asseguri que és el Butlletí Oficial del PSOE— avui el diari remarca en portada que només “1 de cada 5 Barcelonins (…) van votar en la consulta (…) per la independència de Catalunya”, posant un èmfasi especial en el fet que es tractava d’una consulta “no oficial” on hi participaven els “majors de 16 anys”.
Curiosament —imaginem que es deu tractar d’un descuit del tot involuntari— la portada no fa cap referència al tant per cent de participació obtingut. Un fet més sorprenent encara si tenim en compte que al seu editorial de divendres destacava que “les successives consultes sobiranistes” havien sofert “una tendència a la baixa” en la seva participació.
En un article complementari fins i tot asseguraven que “les cinc onades de consultes celebrades des de finals del 2009 dibuixen una corba que es precipita de manera imparable: 27,6%, 21%, 17,4%, 14%, 6,5%. La radiografia sociològica catalana s’imposa sense pal·liatius. Més mobilització a la Catalunya interior i a les poblacions mitjanes i petites, i resultats molt més discrets als grans nuclis de l’àrea metropolitana”.
Si era així —aixi, sí!— no haguera estat més lògic dedicar la portada a l’inesperat canvi de “tendència” que es produí? No hauria estat més raonable, més ajustat, informar que “al nucli” més gran “de l’àrea metropolitana” (i de Catalunya, afegiríem nosaltres) la “radiografia sociològica” que es va “imposa(r) sense pal·liatius” fou exactament la contrària a la que ells vaticinaven amb un convenciment tan extrem i inflexible que ratllava la infal·libilitat?
En qualsevol cas, si consideren que el que calia remarcar era que només havia votat “1 de cada 5 Barcelonins”, per quin motiu no van ésser coherents i van seguir el mateix criteri a les eleccions municipals del 2007, destacant en portada que només “1 de cada 7 barcelonins” havia votat al PSC de Jordi Hereu?
dilluns, 11 d’abril del mmxi
© Xavier Serrahima 2o11
Publicat a Tribuna.cat, l’11 d’abril del 2o11
|
Comparteix
|
