* És millor estar al bàndol del guanyador.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 17)
* Quan tot tant se te’n dóna, perds la por.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 26)
* Els soldats maten d’ofici.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 51)
* La […] consciència […] té massa memòria.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 94)
* Mentir és dificilíssim: has de tenir molt clar tot el que has dit i tot el que has anat construint amb la mentida, per no contradir-te.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 118)
* Tinc records, els escric, i per això m’enyoro.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 147)
* Els records no són eterns.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 195)
* Si no hi ha amor, recordar cansa.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 195)
* Un monòleg en solitari [és] la cosa més falsa i antilterària que es p[ot] llegir en un paper.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 229)
* Tot pot prescriure amb el temps, llevat dels records, que [t]’acompanyaran tota la vida.
(© Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, Proa Edicions, 2017, pàg. 272)
