Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental sobre el qual se sosté —o s’hauria de sostenir— el fràgil edifici de la justícia. Qualsevol persona és innocent fins que la seva teòrica culpabilitat no pugui ésser demostrada de manera fefaent. I no tan sols ho és, d’innocent, sinó que ho ha d’ésser considerada, tant per l’aparell judicial, els cossos policials com per la premsa. Un principi elemental que una gran part dels mitjans d’informació considerats seriosos sembla que han oblidat, d’un temps enrere.
És per aquesta raó que cal agrair que un partit tan innegablement democràtic i sense arrels dictatorials com el PP s’hagi convertit, tot d’una, en portaestendard d’aquesta idea bàsica. En ésser qüestionada sobre la inclusió de persones imputades en les llistes electorals del País Valencia, Soraya Sáenz de Santamaría assegurava que “L’experiència demostra que en ocasions determinades imputacions han quedat absolutament en no-res”, afegint-hi que “La presumpció d’innocència també funciona al nostre país (…) per la qual cosa caldria donar major seguretat jurídica als primers indicis d’una imputació”.
En el mateix sentit manifestà la seva opinió Dolores de Cospedal, amb un estil un xic enrevessat però amb un to didàctic i pedagògic que no podria ésser més lloable: “Directament enviar a les persones a galeres és una mica complicat, per molt dures que siguin les campanyes de premsa, imputat no vol dir condemnat (…), quan se l’imputa tot el món té dret a la presumpció d’innocència”.
No sé pas què faríem, els pobres i modestos mortals si no comptéssim amb el guiatge polític, democràtic, acadèmic i, sobretot, moral del Partido Popular! I pensar que fins que no ens han il·luminat amb el far inextingible de la seva eminent intel·ligència estàvem convençuts que els termes “condemnat” i “imputat” eren sinònims…! Com n’anàvem, de desencaminats; com n’anàvem…
Tot amb tot, ignorants i desconeixedors com som, tan sols ens resta una ombra de dubte, que les senyores de Santamaría i de Cospedal farien bé d’aclarir-nos amb la seva perspicaç i infal·lible saviesa: si “tot el món té dret a la presumpció d’innocència”, si “caldria donar major seguretat jurídica als primers indicis d’una imputació”, si “imputat no vol dir condemnat”, per quina raó el PP va iniciar una ferotge campanya a favor de la il·legalització preventiva de SORTU, una formació política que no podia haver comés cap delicte —ni presumpte ni demostrat judicialment— abans d’existir?
dissabte, 16 d’abril del mmxi
© Xavier Serrahima 2o11
Publicat a Diari Maresme, el 16 d’abril del 2o11
|
Comparteix
|
