Etiqueta: prescipció literària
En veurem allà dalt, Pierre Lemaitre
Per més que, en general, creure en la infal·libilitat dels premis literaris sovint sigui més una qüestió de fe que…
También esto pasará, Milena Busquets
Aprendre a viure sense xarxa En general, quan d’alguna obra tothom en parla tan bé i de manera tan unànime,…
Foc pàl·lid, Vladimir Nabokov
El més probable és que tots aquells lectors corrents als quals el terme metaliteratura provoqui —amb no poca raó, atès…
La decadència de la mentida, Oscar Wilde
El mirall de l’art D’un temps ençà, Internet ha convertit Oscar Wilde en una font constant de les més diverses…
El món resplendent, Siri Hustvedt
Jo sóc la màscara En general, parlar de llibres escrits per dones i llibres escrits per homes és tan absurd…
El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal
M’hauràs, però no em venceràs Tot i que aquest no sigui probablement l’àgora més adient on fer-ho, es podria discutir…
El nen perdut, Thomas Wolfe
El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar…
El diable i l’home just, Jordi Coca
No aprenem res sense haver-ho viscut realment La representació del diable i altres éssers satànics en la literatura té una…
La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú…
L’alè de les cendres, Maite Salord
L’alè de les cendres, Maite Salord L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
