Etiqueta: llegir
La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando
Ja no som el que era Sovint, en clubs de lectura, tallers literaris, tertúlies i actes similars et demanen com…
Llibreria de guàrdia: El primer amor, Ivan Turguénev
Dimarts, 14 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 4a sessió
Dijous, 16 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
El primer amor, Ivan Turguénev
El primer amor, Ivan Turguénev Aprendre a volar (no és fàcil) Parlar de la literatura russa del segle XIX és…
Ànima llibre: Molsa, Anna Gual / Neanderlife
Dijous, 9 de febrer del 2017 a les 12.25 del migdia, al Programa El Submarí de la conduït per…
Babel, Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
Diàleg de consciències Que als intel·lectuals, sobretot quan són crítics amb el poder, se’ls fa menys cas que no convindria…
Llibreria de guàrdia: Gabriela, clau i canyella, Jorge Amado
Dimarts, 7 de febrer del 2016 cap a 3/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte conduït per…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 3a sessió
Dijous, 9 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
Club de lectura de la Biblioteca del Districte 5: En caure la tarda, Jordi Coca
Dimarts, 7 de febrer del 2017 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 5 (BD5) Ca. dels Jocs…
Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 2a sessió
Dijous, 2 de febrer del 2017 a 3/4 de 6 de la tarda, a la Sala A Xalet del Centre Cívic…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
