Autor: XavierSerrahima
Club de lectura de la Biblioteca del Districte 5: Memòria del buit, Marcello Fois
Dimarts, 1 de març del 2016 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 5 (BD5) Ca. dels…
Trobades poètiques terrassenques: tercera sessió
Dilluns, 29 de febrer del 2016 a les 7 de la tarda a la Llibreria la Temerària, C. Unió, 7…
Llibreria de guàrdia: El diari de la Rywka, Rywka Lipszyc
Dimarts, 1 de març del 2016 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem d’ El…
Presentació de Ni aquesta tarda, ni cap altra, d’Andreu Grau
Aquest vespre o qualsevol altre Com succeeix amb d’altres ciutats, de ben diversa mida, Terrassa té la fortuna de comptar…
Llibreria de guàrdia: No tinc paraules, Edward St. Aubyn
Dimarts, 16 de febrer del 2016 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem d’ No…
Club de lectura Novel·la Negra Biblioteca del Districte 6: Veure’ls morir, Ed McBain
Dimarts, 16 de febrer del 2016 a 2/4 de 7 de la tarda Biblioteca del Districte 6 (BD6) Rbla. Francesc…
Club de lectura de La Temerària: La història immortal, Karen Blixen
Dilluns, 15 de febrer del 2016 a 2/4 de 7 de la tarda a la Llibreria Temerària, C. Unió, 7…
Citacions literàries de La filial, Serguei Dovlàtov
* Quan a algú li demanen una idiotesa, sempre el tracten de professional. (© Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de…
Llibreria de guàrdia: El nedador del mar secret, William Kotzwinkle
Dimarts, 9 de febrer del 2016 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem d’ El…
Llibreria de guàrdia: El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov
Dimarts, 2 de febrer del 2016 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem d’ El…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
