Perill: nens a bord!

Perill: nens a bord, Xavier Serrahima

Em convides a un cafè?Em convides a un cafè?

A qui s’adreça aquest llibre?

 

Aquest manual s’adreça a tots aquells i totes aquelles pares i mares conscienciats i conscienciades que viuen al Món Real. En aquest Món Real on els Grans Termes Espirituals, com Retrobaments Propis o Paus Interiors són substituïts per altres de més terrenals, com Apiretal o Dalsy.
A tots aquells i totes aquelles Herois i Heroïnes Modernes Anònims i Anònimes que no tenen altra Expectativa Vital que arribar al final del dia sense haver-se llançat pel balcó!

Per als altres i les altres, per a tots aquells i per a totes aquelles que cerquen la Veritat Essencial i la Comunió Espiritual Universal, per als i les que creuen que les persones som, sobretot, Ànimes Humanes, que els nostres Esperits són La Nostra Essència i els nostres cossos, només la seva Substància Prescindible, només podem dir-los: «Quan sortiu al carrer, vestiu-vos, si us plau: els Esperits no agafen el Covid 19, els cossos, sí!».
També els podem dir que, si tenen algun dubte de si existeixen els cossos, no ho poden tenir més fàcil: nomes han d’agafar el metro de la línia 1 a l’estació de Sagrera qualssevol dia a tres quarts de vuit del matí!
Quan ho facin, comprovaran que les Celestials i Incorpòries Ànimes Humanes no tan sols tenen també un cos, sinó que no tothom surt de casa havent complert les normes més elementals de la higiene quotidiana.

Perquè el primer que hem de dir és que aquest llibre està destinat als matrimonis (amb fills) normals. O el que és el mateix, a tots els matrimonis (amb fills) que no s’assemblen gens als infal·libles i impertorbables matrimonis que les pel·lícules hollywoodianes i waltdisneyanes ens posen, dia sí, dia també, com a model.
No s’adreça a parelles de pel·lícula edulcorades, a aquelles que sempre estan felices i en tot moment tenen una broma a punt, sinó a les parelles reals.
S’adreça aquelles parelles que saben, per experiència pròpia, que és absolutament impossible acollir al teu fill o filla amb un somriure als llavis quan, jugant jugant, t’acaba d’esborrar de l’ordinador aquella feina urgent i imprescindible que el teu cap t’ha demanat per a l’endemà[1]!

En definitiva, a totes aquelles parelles[2] que saben que les famílies idíl·liques tan sols poden existir a Hollywood o als dibuixos animats del rei dels congelats, l’amic Walt.
A Hollywood, per tres raons. Perquè cobren una indignant pila de diners per fer veure que són feliços; perquè als que fan veure que són els seus fills a les pel·lícules els paguen perquè ho facin veure. I, sobretot, perquè, un cop acaba el rodatge del dia, no els tornen a veure fins el dia següent.
En els dibuixos animats, precisament perquè són dibuixos i no tenen el sa costum de reclamar a xiscles operístics un vas d’aigua a dos quarts de quatre de la matinada… després d’haver-ne demanat un altre, amb la mateixa impetuositat i impaciència una hora abans.

En definitiva, aquest llibre s’adreça a tots els pares i mares que viuen al món real.
Als que consideren que els seus fills i filles són el més preciós regal que els ha fet la providència però que, de tard en tard, no poden evitar de preguntar a la seva parella[3], amb els més afable i amorós dels tons, quan els Reis de La Casa reclamen, per enèsima vegada la seva atenció: “Què vas néixer amb un os[4] a l’esquena, tu?”.

[1] Demanat, és clar, amb l’exquisida, cavalleresca educació que li van ensenyar a l’Escola Alemanya: «Fes-me això!, fes-me allò!». I diem demanat, quan, en realitat, te l’havia exigit. I no pas “per a demà” sinó “per a ahir!”.
Havent gaudit de l’incomparable privilegi d’haver estat treballadors assalariats tants d’anys, hem arribat a pensar que a ESADE només hi ensenyen dues frases: “Digues-li que estic reunit…!” i “Ho vull per a ahir!”.
Aprofitem per comentar-ho a peu de pàgina perquè l’experiència laboral ens ha ensenyat, també, que els caps mai no llegeixen les notes o apunts aclaridors que afegim a les feines, sempre urgents, que ens exigeixen: prou feina tenen, llegint la premsa esportiva del dia, tot bevent-se el cafetó que ens han fet anar a buscar a la cafeteria de la cantonada…

2] Matrimonis (religiosos, civils, registrals, notarials, de conveniència, de pervivència, de contingència, de confluència…d’interessos, de diferent sexe, del mateix sexe, de sexe indeterminat o dubtós, de sexe operat, de sexe només els diumenges que no hi ha futbol, de sexe limitat als respectius amants…), parelles (jurídiques, físiques, químiques, de fet, de dret, de pamflet, de fet registrades, de fet no registrades, de fet suposades, de fet i amagar…), tradicionals, modernes, teòriques, virtuals, factuals, alliberades, fastiguejades…
En síntesi, qualsevol mena de parella estable, sigui quina sigui la seva orientació sexual excepció feta de les parelles… de la Guardia Civil!
De fet, a banda de les de la Benemérita, només queden exceptuades del concepte de parella les unions matrimonials sacralitzades que tenen un índex més baix de divorcis urbi et orbi: les constituïdes pels capellans i déu, quan es casen!
Entre d’altres raons, per una de fonamental: perquè —com diu un amic molt i molt amic meu— amb la seva parella no hi han de conviure mai!
Però també per altres, entre les quals algunes que, en termes matrimonials, gairebé podríem considerar una butlla:

  1. no els cal discutir cada vespre amb la parella per si veuen el partit — de futbol, és clar— o el serial,
  2. ningú no els fa aquella tan temible pregunta-parany: «Em queda bé, aquest vestit?»,
  3. no han d’escoltar les tan interminables com interessants històries protagonitzades per la germana de la cunyada de l’amiga de la veïna de la dona de fer feines del cosí de la germana de la teva dona,
  4. no els cal pagar ni lloguer ni IBI per la casa on viuen…
  5. i, sobretot —només per aquest detall cabdal ja pagaria la pena pensar-s’ho…— no han de suportar la sogra! (I no ho diem, és clar, Déu ens En Guard!, per les nostres, que són unes santes que mai no es queixen dels marits de les seves filles).

(I, deixeu-nos-ho dir, encara que sigui entre parèntesi, i en caràcters ben petitets, espero que a cap malpensat no se li acudeixi aprofitar el que acabem de dir per acusar-nos de voler convertir aquesta obra en un best seller no pas pels seus tan colossals com incontrovertibles mèrits literaris, sinó porfidiosament, amb nocturnitat i traïdoria, provocant polèmica.
Provocant-la de la manera més indigna: burlant-me intolerablement de la més seriosa, coherent, filantròpica, solidària i, sobretot, infal·lible de les institucions humanes de l’Univers sencer: l’església catòlica i apostòlica romana. Aquesta església que, tot i que «El Seu Regne No És d’aquest Món», no fa més que preocupar-se nit i dia pels Més Pobres i Desvalguts.)

[3] Mentre amb una mà tremolosa proven de mantenir una ampolla d’aigua en fràgil equilibri i amb l’altre s’acosten als llavis la desena píndola de NervoCalm© que han hagut d’autoadministrar-se al llarg de la jornada.

[4] Si no acabeu de comprendre la frase, si us resulta ambigua, si us costa d’imaginar com es pot néixer amb un plantígrad a l’esquena, feu la reclamació a Ses Excepcionals Intel·ligències de l’IEC que, en un dia de poca feina, van tenir la Insuperable Idea de suprimir la majoria de diacrítics.

.

 87 total views,  1 views today

Author: admin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *